"Mama, truca Al meu profe!"

Un amic meu, separat i professor d'institut, em comenta que està sorprès de les oportunitats de lligar que li surten gràcies al fet de tenir una nena. Em diu que a les dones els entendreix això d'un paio que té la custòdia compartida d'una criatura de tres anys. A la guarderia coincideix amb alguna separada que ja li ha demanat el telèfon. Ha fet amigues separades mentre les criatures respectives són al sorral o als gronxadors. Però el més sorprenent és el que li passa a l'institut. No em diguis, el renyo, que lligues amb les alumnes. Em diu que, en tot cas, amb alguna professora. Però no: el que em volia dir és que les alumnes, que coneixen bé la història de la seva separació i fins i tot han vist la nena en alguna ocasió, li porten fotografies de les seves mares separades perquè volen que se les lligui.

Pel que sembla, és una iniciativa pròpia de cadascuna de les noies, perquè truquen a la porta del seminari i li ensenyen les fotos de la mare discretament. Però el fet és que, des que ha començat el curs, ja són tres les noies que no han trucat a la porta del seminari per demanar-li que els aclareixi no sé quines lleis de l'electromagnetisme, sinó per explicar-li les excel·lències de la seva mare, a veure si es decideix a trucar-li i quedar amb ella. "A més -li diuen-, jo et faré gratis els cangurs de la nena!"

El paper dels fills

Aquest entendriment, aquesta bona disposició de les dones cap als separats amb criatures, és prou conegut. Però el que li passa al seu amic amb les alumnes ja és més curiós, i se'n poden treure més conclusions. En principi, els fills dels separats tenen més aviat tendència a complicar-nos les coses. Posen tants entrebancs com poden a les noves relacions del pare o de la mare. En el cas del meu amic, saben que té una nena encantadora, sí. Però hi ha una altra cosa: el coneixen i els cau bé. I aquí és on vull anar: el que estan fent aquestes noies és triar. Escullen elles l'amant de la mare. Hem fet que els nostres fills siguin tan importants en la nostra vida que fins i tot es creuen amb dret d'escollir-nos parella, i som capaços de fer-los cas. No res: és comprensible que els fills dels separats no se sentin còmodes amb les noves relacions dels seus pares. Però que no ens vinguin amb fotos de professors o de professores. Som nosaltres, qui hem d'escollir, i no ells!