Criatures 07/05/2016

Mama, papa, us he d’explicar una cosa

¿L’orientació afectivosexual dels fills pot ser un problema? Ho és quan l’opció no és la majoritària

Olga Vallejo
6 min
Mama, papa, us he d’explicar una cosa ¿L’orientació afectivosexual dels fills pot ser un problema? Ho és quan l’opció  no és la majoritària

A Catalunya entre el 5% i el 10% de la població és homosexual. Fa més de deu anys (2005) que el govern espanyol va aprovar la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe. El 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei antihomofòbia per garantir els drets de les persones gais, lesbianes i bisexuals. Al carrer veiem parelles homosexuals agafades de la mà. A les escoles hi comença a haver alumnes de famílies homoparentals. Pràcticament a totes les sèries de ficció apareix una parella homosexual... Podríem pensar que ser lesbiana o gai ja no és un problema i que hem deixat els conflictes personals i familiars enrere, però a vegades la realitat encara dissenteix massa de la teoria.

EL LABERINT DE LA MARTA

EL LABERINT DE LA MARTAEl primer que sento quan parlo amb la Marta és que està patint. És fàcil deduir-ho perquè necessita parar per agafar aire, plora, sanglota i sospira. Sovint repeteix: “És molt dur, això”. Notes que se sent com en un laberint i no troba la sortida.

La Marta té 18 anys, estudia i treballa, és filla única i viu a casa dels pares. Ara fa dos anys, quan feia primer de batxillerat, es va enamorar d’una noia, la Núria, la seva primera xicota. No va dir res a casa fins que la va deixar. Llavors havien passat vuit mesos. La Marta estava dolguda, va trucar a la seva mare plorant i li va confessar: “Estimo la Núria i no sé què fer”. L’endemà la seva mare li va dir que no passava res. “«És una moda però és antinatural», em deia -explica la Marta-. Jo li deia que em deixés, que la Núria m’agradava. No m’hauria hagut de sorprendre. Uns mesos abans, el Dia de l’Orgull Gai estava amb la família de la meva mare mirant la televisió i gairebé tots deien «Quin fàstic!». Per això no ho havia dit als meus pares, no hi tenia prou confiança i sabia que l’havia cagat”. La situació era cada cop més tensa, fins al punt que la mare li va prendre el mòbil i la va tancar a casa amb clau perquè no es comuniqués i no pogués sortir. La Marta reconeix que va ser una etapa dura en què la mare li recriminava que l’havia enfonsat i que estava deprimida per culpa seva. El seu pare no li ha dit res sobre això, per ell és un tema tabú.

POR AL REBUIG

POR AL REBUIGPer a la Marta, més enllà de l’entorn familiar, tampoc ha sigut fàcil acceptar la seva homosexualitat. Assegura que li ha costat dir-ho als amics perquè té por que la rebutgin: “Quan t’ha passat un cop penses que et tornarà a passar. Jugo a bàsquet. Què faig si ho dic a l’equip i no volen jugar amb mi? Explicar-ho al principi és dur perquè no saps si t’acceptaran, però arriba un moment que ho vas dient, a poc a poc”, diu la Marta. M’explica com ha patit quan l’han rebutjat, quan sent que companyes de classe la critiquen perquè no els sembla normal que a ella li agradin les noies.

Segons la psicòloga Paula Alcaide, especialitzada en dones lesbianes i bisexuals, és important saber que el rebuig té el seu punt de partida en la por al que és diferent o desconegut. “Els joves homosexuals han de transmetre que no és res dolent. És una realitat que sempre ha existit encara que probablement no l’hagin vist ni l’hagin volgut reconèixer”, diu Alcaide.

El temps va curar les ferides d’aquell primer amor i la Marta va pensar que potser era una etapa i no es repetiria. Però torna a tenir xicota, la Noemí. Al principi només eren amigues, la Noemí anava a casa de la Marta i als seus pares els agradava la nova amiga, fins que es van assabentar que eren parella.

“Una companya del gimnàs li va dir a la meva mare que m’havia vist amb una noia i va lligar caps. Llavors un dia que em duia en cotxe al partit, va aparcar i, enfadada, em va dir que deixéssim les coses clares, que sabia que estava sortint amb la Noemí, que és la meva vida però que no li agradava perquè és antinatural, que sempre ha sigut un noi i una noia, que segur que em passaria i que fóssim discretes... Plorava sense parar, recordant-me que l’havia decebut. Jo no sabia què dir-li. Em vaig adonar que s’avergonyia de mi. I això em fa dubtar, a vegades penso que potser és veritat que no sóc normal i no hauria de sentir coses així”, reconeix la Marta.

La psicòloga Alcaide, assegura que ningú vol que l’estimin menys per ser com és. “Quan sents que et rebutgen és normal que t’avergonyeixis d’una part del que ets. La vergonya té a veure amb la por al rebuig i amb decebre la gent que ens importa”. Recomana que ens preguntem on és l’amor incondicional dels pares i si aquesta noia ha de sacrificar la seva vida per la tranquil·litat dels pares. “És normal que la Marta senti culpa i ràbia, no vol decebre’ls, però no pot seguir les seves indicacions perquè no ha decidit ser homosexual, no ho pot controlar i, a més, la llei la protegeix. En aquest moment apareix la ràbia. La seva posició és de vulnerabilitat amb una figura d’autoritat que té molta rellevància, però ha d’empoderar-se i posar límits a la seva mare, explicar-li que està equivocada, que no té prou informació de què és l’homosexualitat, que el que creu és una mentida, a partir de la qual ha generat el seu rebuig”, indica la psicòloga.

Fa uns mesos la relació familiar va tocar fons quan la Marta va marxar de casa un parell de setmanes. “La meva mare em deia que si estava amb la Noemí no em volia a casa. Vaig anar amb uns amics. La tornada va ser traumàtica. Em sento culpable, ho està passant molt malament. Ha començat a anar al psicòleg. Un dia l’hi vaig acompanyar. La psicòloga m’ha dit que li doni temps, que intentem passar estones juntes”, explica la Marta poc convençuda. Dubta que l’acabin acceptant.

PRIMERES SOSPITES

PRIMERES SOSPITESEl metge psicoterapeuta infantojuvenil Xavi Nebot aconsella als pares que creguin que el seu fill pot ser homosexual que no els ho preguntin directament. “És preferible esperar que ells puguin parlar-ne i ho expliquin, perquè la sexualitat forma part de la intimitat de les persones i ho poden viure com una intromissió. Dependrà de cada cas. Si noten que el fill pateix i estan preocupats poden plantejar-ho de forma indirecta o recordar-li que són allà per ajudar amb el que necessiti”.

La Loli té molta confiança amb el seu fill, el Sergi (24), per això quan va veure una foto d’ell fent-li un petó a un altre noi li va preguntar directament: “Ets gai?” En Sergi li va dir que sí. Aquell dia no en van parlar més. La Loli no ho havia sospitat i reconeix que al principi li va sobtar: “El que vull és que el meu fill sigui feliç i bona persona, la seva condició sexual és seva. No me n’avergonyeixo, a més crec que per a ell tampoc suposa cap problema. No parlem gaire del tema però quan ho fem és amb naturalitat, a vegades m’ha parlat d’un parell de nois, res gaire seriós”.

Quan els fills diuen que són homosexuals, els pares han d’escoltar-los per saber què senten. L’adolescència per si mateixa és una etapa en què la sexualitat pot suposar un patiment. És possible que l’homosexualitat dels joves no sigui un problema per als pares però, en canvi, als nois i noies els neguitegi que la seva opció no sigui la majoritària. En aquests casos els pares han d’empatitzar i entendre les seves pors. Nebot, acostumat a treballar amb adolescents, ens recorda que no només parlem amb paraules, “els pares hem d’observar i estar atents, escoltar i intentar entendre”. “Parlar ho deixem per al final”.

PREJUDICIS EL 2016?

PREJUDICIS EL 2016? L’únic neguit de la Loli és pensar que el seu fill pugui patir per la seva condició sexual. Un pas important per superar prejudicis ha sigut la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe. “La teva opinió sobre els matrimonis homosexuals forma part de la teva intimitat perquè la realitat social és que és legal, i això ha ajudat a normalitzar-ho i a acceptar-ho”, apunta el psicoterapeuta Nebot. La Loli hi coincideix, però afegeix un matís: “La gent encara té prejudicis. És evident que les lleis ajuden i hem avançat, però si pares atenció, sents comentaris i bromes despectives sobre gais i lesbianes, no crec que s’accepti tant com ens volen fer creure”.

No tots els pares viuen tan plàcidament l’homosexualitat dels fills. A alguns els costa acceptar-ho i els genera conflicte, no ho poden entendre o fins i tot ho neguen, no en parlen, com si no hagués passat. El psicoterapeuta Nebot recorda que és important que facin el dol. “Quan tens una expectativa i se’t frustra perquè el teu fill no és com havies imaginat, necessites un temps per acceptar-ho. En aquests casos els pot ajudar fer aquest procés amb un grup d’ajuda, mares i pares que han passat per la mateixa situació i els expliquen la seva experiència: com s’han anat fent a la idea i s’han adaptat a la realitat. Per als que se’ls fa difícil compartir el seu neguit amb un grup, també se’ls pot ajudar des d’un punt de vista més professional”, proposa Nebot.

Sembla que si hi ha respecte i es deixen de banda els prejudicis, no hauria de ser tan difícil entendre que els fills s’enamorin d’algú del seu mateix sexe, perquè l’homosexualitat no només té a veure amb pràctiques sexuals, també amb sentiments i amor.

stats