Maleïdes interrupcions
Una de les coses que més em costa a classe és pronunciar dues frases seguides sense que ningú m'interrompi. A vegades em penso que els alumnes ho fan perquè no m'escolten, si no, comprovarien que la seva pregunta obté resposta en la meva següent afirmació. Aquesta, diríem, és la interrupció pertinent, la que més o menys té a veure amb el que estem treballant a classe i que demana paciència i perseverança. L'altra és la interrupció impertinent o inoportuna, la que et fa un alumne en mal moment, quan estàs concentrat en una explicació complexa. La gran pregunta que no ve a tomb. "Profe, tu de quin equip ets?", "Profe, tu parles català a casa?", "Profe, quin dia comencen les vacances?" Has d'estar preparat per als cops baixos. En aquestes situacions només tens dues opcions: fer-te el sord o aturar-te, contestar tan educadament com puguis i aprofitar-ho per sermonejar altre cop que això d'interrompre no es fa. Si no domines la programació neurolingüística i entres en el seu tercer grau, acadèmicament la classe s'haurà acabat.
Concentració
És evident que els adolescents amb què treballo es mouen per impulsos. Uns impulsos sovint irrefrenables que han de ser satisfets de manera immediata. Ei, que consti que són mals del nostre segle i que no només afecten els adolescents. Aparentment els meus alumnes poden fer tres coses a la vegada, però se'ls fa molt difícil concentrar-se en una de sola. No memoritzen res a llarg termini. A vegades, ni a curt termini. El més preocupant és que entre ells mateixos també s'interrompen constantment. Parlen tots alhora i com que se solapen un munt de veus acaben cridant com bojos. Sovint has de posar pau, silenci i ordre en aquest tipus de galliner.
Respectar el torn de veu és vital per expressar-se amb educació i tranquil·litat, i per deixar ben clar el teu missatge. A vegades fins i tot aconsegueixes que aixequin el dit com a bons minyons perquè tu, moderador imparcial, els donis pas de seguida. Crec que les interrupcions es cultiven en l'entorn familiar. Som animals mimètics. A casa s'escridassen i segur que miren aquells programes de gent amb pocs estudis que crida per ensordir les paraules dels altres, creient que això els donarà la raó. Després, als profes ens toca interrompre'ls perquè callin. I és que algú ho ha de fer.
