Malcriar les criatures

Malcriar és criar o educar malament un infant . Si no es defineix què vol dir en aquest cas malament , la qüestió queda oberta, a la discreció de l'opinió que cadascú pugui tenir sobre la manera bona de criar i educar.

Pot haver-hi definicions molt personals. Algú pot pensar que donar aliments no naturals a un nen o no portar-lo a la muntanya a respirar aire pur és criar-lo malament , o que no donar-li una educació religiosa o no matricular-lo a classes d'alemany és educar-lo malament . En general, però, quan els milers de supervisors voluntaris (o professionals) que es dediquen a vigilar el que fan els pares i criticar-los ens diuen "L'estàs malcriant" o "Aquest nen està malcriat", és refereixen a tres tipus de situacions: agafar el nen a coll, consolar-lo quan plora, deixar que dormi amb tu quan plora a la nit; comprar-li un munt de joguines o de caramels; un nen que no segueix unes certes normes arbitràries d'urbanitat: que posa els colzes a la taula, no demana les coses sisplau , diu paraulotes...

Però no és el mateix donar a un nen petit el que necessita i demana, els nostres braços i la nostra atenció, que agafar-lo a coll per immobilitzar-lo quan clarament està demanant baixar a terra, perquè no volem que s'embruti. No és el mateix comprar-li moltes joguines a un nen i jugar amb ell i donar-li atenció (en el pitjor dels casos, aquest excés de joguines és dolent per a l'economia familiar i per al medi ambient, no pas per al nen), que no pas comprar-li joguines precisament perquè jugui sol i ens deixi en pau per fer la nostra vida, compensar amb regals innecessaris la falta de l'atenció que sí que necessita. Dels caramels, què és dolent? El caramel en ell mateix, que provoca càries i no és un aliment sa? O el fet de "donar-li tot el que demana"? Molta gent insisteix en la segona opció; el nen "consentit" tindrà un caràcter "feble" (o era "massa fort"? Em sembla que he sentit les dues coses). I si el nen demana molta fruita, o si vol estudiar molt, tampoc no hauríem de permetre que "se surti amb la seva"?

No, donar-li el que demana no és dolent per se , només quan ha demanat una cosa dolenta. I aleshores el dany és físic, no pas psicològic. Pel que fa a les normes d'urbanitat, de les quals se'n diu, de manera molt restrictiva, bona educació , és completament normal que un nen petit no les segueixi encara. Les aprendrà amb el temps. Penso que criar bé un nen consisteix, principalment, a dedicar-li temps, donar-li afecte i tractar-lo amb respecte. I em fa molta pena veure que alguns pares no s'atreveixen a fer-ho, per por a una interpretació esbiaixada del verb malcriar.