Per què es diu tan sovint que la canalla està mal criada o mal educada? No estem parlant de la marranada que es pot fer, a una certa edat, quan no es rep la resposta esperada o quan hi ha cansament i finalment ja ni se sap per què es plora, sinó al fet que hi ha maneres d’actuar massa fora de lloc davant de persones desconegudes i en entorns on hi ha unes petites normes que cal saber respectar, com al cinema, per exemple.
Per què la canalla pot tenir aquesta manera d’actuar i de donar resposta a determinades situacions? És cert que són criatures, però potser no hi ha una informació clara i prou estable que els permeti entendre i aprendre a actuar segons el lloc on són, no pel que diran sinó pel que es pot esperar que hagin après per l’edat que tenen. Ara bé, per arribar a aquest punt cal haver-los ensenyat i educat sobre la manera d’anar pel món, i en això hi pot ajudar comprendre la importància de la mirada externa com a mirada social.
A casa, ja se sap, fem coses que en públic no faríem i és lògic, perquè hi ha privacitat i és el lloc on ens podem deixar anar, on podem mostrar la potència dels desitjos, la reacció davant la frustració... però és important que els anem ajudant a entendre que no podem fer el mateix a tot arreu. L’escola sovint afavoreix que les respostes es regulin per tenir l’acceptació de la persona adulta i del grup, però al carrer i en altres llocs -al metro, a l’autobús, al restaurant- es veuen massa conductes no gaire apropiades, i això demostra que aquest factor de regulació de la mirada externa no els arriba a servir.
No hi ha dubte que hem flexibilitzat moltes de les demandes tant de la canalla com de les persones adultes, però també que ens cal buscar un punt de trobada perquè no es creïn situacions que no són apropiades. Cal que aquesta mirada externa pugui ser un factor d’aprenentatge i un element que permeti socialitzar-se, perquè la societat ha establert, sense gaire rigidesa, com cal actuar als diferents llocs. Ben segur que valorant l’edat de la canalla cal que els ajudem a tenir un referent que ha de poder afavorir que aprenguin a saber respondre de manera més equilibrada, tant pel bé de les persones que els envolten com de la seva pròpia imatge. No és que estiguin mal educats sinó que estan desorientats.
