Des de fa un temps sembla que hi ha un cert temor o insatisfacció amb el rendiment que té la canalla. Sempre es pot fer més -sovint sembla poc-, cal anar ràpid, cal fer-ho bé quasi d'entrada, cal assegurar que el rendiment sigui molt bo! Però potser ens hem posat al cap un model més propi del rendiment de les empreses que del rendiment de les persones. Expliquem què han de fer, com es fa i tot seguit, com per art de màgia, creiem que en "saber-ho" ja es pot exigir que, en el mateix moment, ho facin sempre i que ho facin bé.
És en aquest moment quan es posa en evidència la preocupació -perquè hi ha la creença que els resultats podrien ser millors- i s'insisteix a les criatures que cal que "s'esforcin més", com si fossin màquines o robots i tothom hagués de fer el mateix en el mateix moment i amb perfecció. I per aconseguir-ho cal dedicar-hi més temps sense considerar ni el temps infantil, ni el cansament, ni espais per fer altres activitats que potencien el desenvolupament ni els ritmes personals. I que quedi clar que això no vol dir problemes. Cada vegada és més evident, doncs, que no es pot perdre el temps: cal assegurar el futur com més aviat millor! Però quina ingenuïtat, pensar això, i quin disbarat, creure que el fet de cremar etapes -i polaritzar les exigències i aprenentatges en el marc pròpiament escolar- pugui fer créixer la criatura de manera harmònica i desenvolupar totes les potencialitats que han d'afavorir, sens dubte, també el rendiment escolar.
Aquesta exigència repetida no garanteix el rendiment i, sobretot, no afavoreix que es puguin fer altres activitats i obrir interessos de cara a un millor benestar. Tampoc es valoren, lògicament, les activitats eminentment infantils i que són la base del seu desenvolupament com el joc, el "perdre el temps" o, simplement, fer activitats "no productives escolarment" o "interessants" des del punt de vista de la persona adulta.
Curiosament això es dóna en un moment en què s'ha intentat fer ressò d'idees tant interessants com l'educació de les emocions, les intel·ligències múltiples i el valor de les expressions musical i artística o de l'esport. El fantasma del rendiment ho envaeix tot i aquests aspectes només es valoren per a la canalla que té dificultats -així "podran fer alguna cosa"-, però no com a una alternativa per a tothom.
