Llits calents per a separats amb nens

Que separar-se és car ho sap tothom. Calen dos pisos, potser dos cotxes, i moltes coses més per duplicat. Però amb la crisi, a més de car, és arriscat. Si et quedes sense feina en una casa on només hi ha una font d'ingressos, o si aquests ingressos baixen i ja no et permeten ser independent, malament rai. N'hi ha que, en aquesta situació, tornen a ajuntar-se com si no hagués passat res, però si la raó és purament econòmica el resultat pot ser devastador, un malson. N'hi ha que tornen, però a casa els pares. Amb criatures i tot. Ha de ser una experiència ben intensa tornar-se a instal·lar, als quaranta anys o més, i ara amb els teus fills, a la mateixa habitació on havies jugat amb el tren elèctric, on havies estudiat el verb to be i on t'havies estrenat en les coses de l'amor un cap de setmana en què els pares eren fora.

Comentant amb una colla d'amics aquesta mena de solucions d'emergència, gairebé de temps de guerra, se'ns acut que els separats amb criatures potser ens hauríem d'adaptar als nous temps i compartir pis amb altres separats amb criatures. Alguns amics protesten: si ja és difícil compartir pis quan ets estudiant i tens divuit anys, imagina't tu barrejar famílies, costums higiènics i culinaris, i maneres d'educar diferents.

Trobar la via

Impossible, diuen alguns, suportar, a casa, cada dia, les criatures dels altres. Però no! Exclama una mare: "El pis el compartirien els adults, i només caldria que els torns dels dos separats fossin complementaris, de manera que els nens de l'un ocupen les habitacions que han deixat lliures els de l'altre!" Hi ha crits, protestes i aldarull general. Impossible! Intolerable! Una separada indignada diu que aquesta mena de llits calents li recorden els tallers tèxtils il·legals i altres coses encara pitjors. D'altres opinen que, al contrari, el sistema de llits calents permetria als nens compartir els jocs de la Play o la roba. "Compartir! Hem de compartir!", crida una mare, entusiasmada, com si acabés de tornar d'unes jornades sobre educació cívica infantil. A algú se li acut recordar que els peluts de Goa o de l'Eivissa dels 70 ja es van inventar una altra solució: compartien els fills que no se sabia ben bé de qui eren i seguien compartint la casa, la platja i la cabra encara que se separessin. I així riem una estona, un vespre d'estiu.