XAVIER TEDÓ

Lliçons molt humanes

L’Amical de Mauthausen impulsa un projecte educatiu per difondre la història i prevenir el feixisme

Marcel·lí Garriga va ser un oficial de la República que es va exiliar a la Catalunya del Nord quan va acabar la Guerra Civil, fins que els nazis van ocupar França i la Gestapo el va detenir i el va portar al camp de concentració de Buchenwald. Nascut al barri del Mar de Vilanova i la Geltrú el 1916, es va passar més d’un any confinat en aquest camp de Weimar, on van estar tancats també els escriptors Jorge Semprún i Stéphane Hessel.

Tot i que Garriga va morir el desembre del 2009, va poder recollir les seves experiències uns mesos abans en el llibre Un vilanoví a Buchenwald. La defensa de la República i la deportació als camps nazis, en què explica les seves vivències des del 17 de gener fins a l’11 d’abril del 1945, quan el van alliberar els aliats. No va ser el seu únic llegat, perquè era membre de la Comissió de la Memòria Històrica de l’Ajuntament de Vilanova i va dedicar bona part de la seva vida a treballar per la defensa de la llibertat i la justícia, participant en nombrosos actes per homenatjar les víctimes del feixisme, sempre amb l’esperança d’“alliçonar les noves generacions perquè no passi més”.

Un compromís que no ha defugit mai el seu fill, Enric Garriga, actual president de l’Amical de Mauthausen. Ell és l’impulsor del projecte Buchenwald, que té com a objectiu recuperar la memòria històrica per prevenir la xacra del feixisme a partir de les vivències de gent de Vilanova i de la comarca que van patir, com el seu pare, la barbàrie nazi. “Són projectes amb cara perquè així els joves els perceben més propers”, remarca Garriga.

Després de posar en marxa la iniciativa, ara fa dos anys, actualment ja hi participen cinc instituts de Vilanova, un de Sant Pere de Ribes i un de Sitges, i l’objectiu és anar-la exportant als altres centres de secundària del Garraf i del país. Tot i el seu vessant educatiu, Garriga deixa clar que es tracta també d’un projecte de ciutat: “Hi hem anat sumant aliances i s’hi han sumat l’Ajuntament i altres entitats de la ciutat”. És el cas del Museu del Ferrocarril de Catalunya, perquè aquest mitjà de transport va ser el que va servir per transportar els deportats als camps de concentració nazis, una imatge present en moltes retines i difícil d’oblidar per la seva barbàrie i cruesa.

Visita a Buchenwald

Un dels primers instituts de Vilanova que es va adherir a la iniciativa va ser el Lluch i Rafecas. Després de fer diferents sessions i activitats sobre el feixisme aprofitant les tutories i les assignatures de català, història o literatura, els alumnes de primer de batxillerat van viatjar l’any passat al camp de Buchenwald en una experiència que es repetirà ara a finals de març. “Els estudiants s’ho prenen amb moltes ganes perquè sempre se n’hi apunten més dels que hi poden anar, tot i que s’ho han de pagar ells”, relata Albert Pons, tutor de primer de batxillerat.

L’experiència és enriquidora: “«Ho estem vivint en 3D», em va dir una alumna. Van fer la metàfora que havien tornat tatuats com els deportats, a qui tatuaven el número a la pell”. Garriga, que els acompanya en la visita, sentencia que “queden molt tocats quan veuen les instal·lacions, visitar els camps és la millor vacuna contra el feixisme i per desmuntar els discursos de Plataforma per Catalunya o d’Alba Daurada”. Són visites que marquen, com segur que sabran molts lectors que hagin passat per aquest indret o per altres camps de concentració com Auschwitz o Mauthausen. I és que la difusió de la història dels camps de concentració s’ha convertit en una eina per reivindicar l’esperit crític del jovent davant d’algunes situacions presents.

El camp de Buchenwald disposa d’un alberg i d’un servei pedagògic que fa tallers mentre continua excavant a la recerca de nous objectes que ajudin a entendre com s’hi vivia. “Els objectes tenen un gran valor, una simbologia. Ens van ensenyar una dentadura postissa que feien els mateixos presoners per evitar morir de gana, tot i que sovint morien de la infecció que els provocava l’aparell”, explica Albert Pons. El també professor de català afirma que el més esgarrifós són “la portalada amb el lema «A cadascú el que li correspon», que evoca que els nazis no consideraven éssers humans els presoners, i els forns crematoris, que et posen la pell de gallina”.

Pons considera que una de les virtuts del programa, que han fet de manera coordinada amb l’Amical, és que siguin els mateixos alumnes de primer de batxillerat els que transmetin els seus coneixements als de quart d’ESO: “L’element diferenciador d’aquest projecte és que són els estudiants els que expliquen tot el que han après del viatge als alumnes que aniran al camp el curs següent, i això fa que sigui més eficient perquè els arriba d’una manera més propera”. Una tasca que també duen a terme en altres centres de secundària i en entitats i centres cívics de la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

‘Chant des marais’

L’Institut Dolors Mallafrè de Vilanova també forma part del projecte. Isabel Pérez, coordinadora de batxillerat i una de les impulsores del programa, destaca: “Fem memòria històrica des de fa anys portant ponents el Dia dels Drets Humans o el Dia de la Dona, i de seguida ens vam apuntar al projecte quan l’Enric Garriga ens ho va proposar”. Aprofitant que tenen batxillerat artístic, els alumnes de quart d’ESO i primer de batxillerat han interpretat aquest curs el Chant des marais, la cançó que cantaven els presoners als camps, en la commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust. Els estudiants, vestits de negre amb un triangle blanc amb una S de Spania impresa -com anaven els deportats que provenien d’Espanya-, van cantar l’himne europeu de la deportació el dissabte 25 de gener a la plaça de la Peixateria de Vilanova i dos dies més tard a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, en l’acte organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat i que va aplegar representants de la comunitat jueva, del poble gitano, del col·lectiu de gais i lesbianes, de republicans o de malalts mentals, tots víctimes dels camps de concentració.

Més enllà d’aquest acte concret, els alumnes d’aquest centre de secundària han visitat l’exposició del Museu del Ferrocarril que evoca les deportacions massives i han pogut visionar El tren de la vida o The last days, en el marc del II Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. Unes activitats que els ajuden a prendre consciència de què va significar el triomf del nazisme i la seva expansió arreu del Vell Continent: “Tots n’havien sentit a parlar, però no s’imaginaven la dimensió que va tenir i queden molt afectats”, apunta Pérez, que s’està plantejant organitzar un viatge a Buchenwald el curs vinent.

Aquest projecte educatiu també insta els alumnes a interrogar-se sobre qüestions més profundes, preguntant-los sobre si creuen que s’han de conservar els camps o si es poden repetir fets semblants a Europa. “Després de veure tot el material, l’alumnat pensa que sí, que no és una cosa del passat, com es va veure el 12 d’octubre a Montjuïc amb la concentració de La España en Marcha”, revela la coordinadora de batxillerat del Mallafrè. En aquest sentit, Enric Garriga subratlla: “No ens limitem a parlar del passat perquè avui els partits feixistes s’estan envalentint”.

Davant d’aquest escenari, el promotor del projecte explica: “Estem teixint aliances amb altres centres de secundària de Manresa, Santa Coloma de Gramenet o Sant Celoni, que també han treballat temes semblants a classe, per crear una xarxa d’instituts antifeixistes amb seminaris de formació i intercanvi d’experiències”. Els mestres han fet aquest mes de març la segona trobada i els alumnes faran la primera el 20 de maig a Vilanova. El feixisme no s’atura si no se’l combat. També a l’aula.