Llicència de maternitat
Un partit polític acaba de proposar un permís de baixa per maternitat-paternitat d’igual durada i intransferible
Això estaria molt bé si la llicència fos de tres anys per al pare i de tres anys per a la mare. Però em temo que no és aquest el pla, perquè al mateix temps el mateix partit polític ha proposat escoles bressol gratuïtes per a tothom. Si es tracta de donar quatre mesos al pare i quatre a la mare, no és una bona idea. I si el pla és repartir els actuals quatre mesos i mig, i reduir així el permís de la mare a només nou setmanes, es tractaria d’una retallada sense precedents dels drets de la dona treballadora. Bé, sense precedents... Tot té una història.
Fa molts anys el govern de Suècia va decidir que el permís es podria repartir entre pare i mare. Si no recordo malament, en aquell moment eren 15 mesos (ara en són més), dels quals un seria per a la mare, un per al pare, i la resta a repartir com ells decideixin. Què penseu que decideixen la majoria dels suecs? El govern espanyol, poc després, va decidir imitar el suec. No en allò dels 15 mesos, esclar, sinó en el repartiment. De les minses 16 setmanes que tenien les mares espanyoles, només 6 serien “obligatòries” per a la mare, i les altres 10 es podien repartir com volguessin. D’aquesta manera, la nostra llei deixava de garantir les 12 setmanes de permís de maternitat que és el mínim exigit per la Federació Internacional del Treball. Es va fer servir aquesta paraula, obligatòries, per presentar aquesta retallada com un alliberament. Però és que tots els drets dels treballadors han de ser obligatoris : la jornada laboral, les vacances, el salari segons conveni... El treballador és la part més feble de la negociació; si pogués voluntàriament renunciar a una part del seu sou o de les seves vacances, us imagineu les pressions que rebria?
La major part de les famílies espanyoles van decidir que seria la mare qui passaria amb el nadó totes o gairebé totes aquestes 16 setmanes. I això sembla que ha indignat alguns reformadors socials: “Què es pensa aquesta gent? Els donem llibertat per triar, i trien l’opció errònia!” I és per això que els reformadors vénen ara amb el permís “igual i intransferible”. S’ha acabat la llibertat. El que jo digui i prou. Aquesta obsessió igualitària oblida les necessitats afectives dels nens. A part del petit detall que és la mare qui dóna el pit, també els nens que prenen biberó tenen un vincle afectiu especial amb un cuidador primari, habitualment la mare. Sis mesos amb el pare i sis amb la mare no és bona idea. És molt millor 11 mesos amb la mare i un amb el pare. O almenys, que ens deixin escollir.
