Hormones, guix, etcètera

Literatura sense llibres

Aquesta mena de rècord de lectura que ha aconseguit la mestra americana guardonada amb el Global Teacher Prize no em sembla res de l’altre món. A Catalunya ja fa unes quantes dècades que funcionen les biblioteques d’aula, i hi ha força mestres que aconsegueixen que els més petits es llegeixin un llibre cada quinze dies. Estem parlant de llibres infantils, de text breu. Conec una mestra, d’una escola pública, que aconsegueix resultats similars des de fa trenta anys. Però mentre es comenta i se celebra aquest premi, gairebé ningú no gira la mirada cap als nostres plans d’estudis, a veure fins a quin punt s’hi valora la lectura. Veuríeu que, al batxillerat, per exemple, s’hi pretén ensenyar literatura llegint només un parell de llibres a l’any.

Mireu-vos un manual de literatura de batxillerat. Pàgines i pàgines amb la vida dels escriptors i els resums de les tendències, els moviments i les influències de cadascú, i només de tant en tant algun textet il·lustratiu, un retall d’una novel·la o uns versos extrets d’un poema. Hi ha més fotos dels autors, o de les portades dels seus llibres, que textos seus.

El més important són les obres

És evident que podem admirar les pintures de les coves de Lascaux, o les de Joan Miró, sense saber absolutament res -en el cas de Lascaux-, o només alguna cosa -en el cas de Miró-, dels seus autors. I també és evident que, si en lloc de veure una fotografia dels cavalls rupestres o de La masia de Miró, en llegíssim la història, no ens emocionaríem gaire. En tot cas, no estaríem en contacte amb l’art, sinó amb una altra cosa. I amb la literatura, com amb la música, passa el mateix. El que és important són les obres. El fet que siguin anònimes o d’autors poc coneguts no els lleva pas la qualitat i l’interès. En canvi, estudiar-se les vides dels escriptors o dels músics sense llegir-ne o escoltar-ne gairebé res voreja l’absurd. Com una història de l’art sense il·lustracions.

Si estudiar literatura té algun sentit és perquè als textos hi trobarem idees, conceptes i emocions importants, i perquè aprendrem a escriure i a parlar millor. Tan fàcil com és l’accés gratuït a les obres literàries de tots els temps i en tots els idiomes, no entenc que no ens plantegem els estudis de literatura com una immersió en els textos: en els símbols, en les ficcions i en les emocions.