L’experiència és un camí, un dia a dia. Cadascun dels diferents moments en què es prenen decisions i es valoren els resultats en funció de com s’havia planificat són un bon camí per aprendre. És cert que avui en dia s’està més capficat pels resultats que no pas per aquest procés i per com s’actua o com es pensa. Per això la valoració dels resultats, si no encaixen amb un patró social, s’interpreta únicament en clau d’error.
Per què es parla d’error? Doncs molt probablement perquè preval aquesta mirada externa que creu tenir la raó perquè no mira res més que el final de l’acció, el que és visible. Amb això es pretén homogeneïtzar les persones en relació amb què fan, oblidant què pensen i per què prenen una decisió. Per això se’ls procura inculcar, ja des de ben petits, que els resultats són el referent del que cal fer, i per evitar desànims hi ha un bon eslògan: “No et preocupis, que de l’error també se n’aprèn. Ara ja saps què has de fer i què no has de fer”.
Però no anem bé, gens bé. Si només ens fixem en els resultats ens estem privant de poder explicar els pensament que hem tingut, els motius de les decisions, les idees que ens han passat pel cap i que no necessàriament eren inapropiades -encara que finalment calgui afegir alguna informació que no es tenia. Mai hi hauria hagut canvis a la societat si s’hagués pensat tan sols en els resultats. Cal veure que l’interès rau en conèixer el pensament de les criatures, ja que molt sovint tenen bones idees.
Si el que passa és que no s’ha valorat algun aspecte que ha incidit en el resultat, cal que ho descobreixin ells mateixos per canviar i poder modificar el final. I en aquest camí els podem guiar, però sempre si abans els hem permès explicar-se. Aquest sí que és un aprenentatge, i no un error. És el camí que cal fer al llarg de la vida, el camí de l’experiència que comporta reflexió i no error.
Cada persona haurà de decidir si és un error el camí que ha triat perquè no ha arribat a allò que volia aconseguir, experimentar o descobrir. Cal evitar, en canvi, aquesta visió generalitzada, més empresarial que pròpia del sistema educatiu, que provoca estigmes tant a les famílies com a la canalla, que condiciona futures actuacions i que provoca inseguretat. Cal veure els resultats com un procés de descoberta que fa créixer.
