TRINITAT GILBERT

L'estiu amb els avis. Les vacances de néts comencen ara

Els avis del Víctor i l'Òscar, uns bessons de 13 anys, ni comencen ni acaben les vacances de néts, perquè estar amb ells s'ha convertit en una relació estreta i sense data de caducitat pròxima. "Els hem incorporat al nostre dia a dia", expliquen el Carlos i la Tere.

El cas és que els pares tenen un mes de vacances a l'estiu, cosa que significa que n'hi ha uns quants més que les criatures passen amb els avis. "No tots, perquè se'n van quinze dies de colònies, ja que els agrada molt i és una opció molt adequada per a la seva edat, perquè ja no els agrada anar a casals", explica la mare, Nan Ferreres, que és també directora de l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT de Barcelona.

Les setmanes importants, per exemple, són des de finals d'agost fins que comença l'escola. "Tant el pare com jo comencem a treballar el 27 d'agost, i no hi ha cap activitat durant aquells dies", continua explicant la Nan. La mare entra a treballar molt aviat a Barcelona, i el pare és qui porta els bessons a casa dels avis materns. "Hi arriben amb una barra de pa perquè així comencen el dia esmorzant tots junts a taula". Després muntaran les activitats per fer fins que arribi el vespre, perquè els pares arriben cap a les vuit. "Van a la platja, a comprar al mercat, el que sigui", expliquen. Els bessons també aprofiten les hores a casa dels avis per llegir, per fer deures, per mirar la tele i per jugar amb consoles. Ara bé, l'avi sempre s'ha emportat els néts a activitats que a ell li agraden. "Quan tenien 3 anys ja anaven junts els dissabtes al matí a menjar per esmorzar mandonguilles amb sípia".

El gran recurs

Quan comenci l'escola, el 12 de setembre, tot estarà més pautat i organitzat, perquè hi ha unes hores fixes que són a l'escola. A les tardes, ells sols aniran a les extraescolars o aniran cap a casa. Ara bé, els dimecres, quan no tenen classe a la tarda, i acaben a les 13.30 h, aniran a casa dels avis, on dinaran i passaran la tarda.

Durant el curs, els avis també són molt importants per als imprevistos que poden sorgir. Per a les urgències, per dir-ho d'alguna manera. "Si un dia un dels dos es posa malalt i no pot anar a classe, sabem que comptem amb els avis", explica la Nan. Sigui com sigui, la mare està tranquil·la, perquè sap que tant els uns com els altres estan a gust. "Durant l'estiu passen més hores junts; durant el temps escolar, continuen sent un puntal perquè tot rutlli", afirma la Nan, agraïda.

Cal tenir en compte que a Catalunya la població de gent gran, de 65 anys cap amunt, està fixada en gairebé 1.300.000 persones, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. D'aquests, un 13% es dediquen a cuidar els néts.

Sortir-se'n sols

Per la seva banda, Esteve Camps i Laia Bas continuen adaptant el seu horari laboral al de les seves tres criatures sense haver de recórrer als avis. A més, per la distància que hi ha entre les poblacions on viuen, també seria difícil que se'n poguessin fer càrrec. L'àvia paterna viu a Torelló; la materna, a Sant Pere de Riudebitlles, i les criatures i els pares viuen a Sant Julià de Vilatorta.

"Quan va néixer la primera nena vam tenir clar que faríem canvis d'horaris", diu l'Esteve, cuiner del restaurant La Troballa, de Sant Julià de Vilatorta. De manera que van començar a fer dinars només entre setmana, i sopars divendres i dissabtes. Això els permet poder portar les criatures a l'escola, recollir-les i estar amb elles tota la tarda fins a l'endemà. "Els avis els visitem els caps de setmana, perquè vegin la Júlia, la Martina i la Cristina", explica l'Esteve. És una opció que ells van triar perquè volien dedicar-se a la paternitat full time , com asseguren ells mateixos. El cert és que el fet de tenir un negoci propi els ho posat més fàcil.