Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci / ARXIU Zoom

Leonardo da Vinci, arquitecte, enginyer, matemàtic, filòsof, músic, inventor, escultor i pintor, va néixer l'abril del 1452 en un poblet de la Toscana. Era fill d'una jove camperola, la Caterina, i d'un ric notari de Florència, Piero Fruosino di Antonio, que mai el va reconèixer legalment. És per això que, en començar a guanyar prestigi i popularitat com a artista, va ser conegut amb el nom del poble on va créixer, Vinci, tot i que en realitat havia nascut en una masia que pertanyia al terme municipal d'Anchiano.

Tot i no reconèixer formalment la seva paternitat, el notari va tractar el petit Leonardo com un fill més (en va tenir dotze més). Poc després del seu naixement, el pare es va casar amb una jove d'una bona família florentina, Albiera degli Amadori, que només tenia setze anys. L'Albiera va estimar el Leonardo com si fos fill seu des del primer dia, però va morir poc temps després del part. El notari es va casar tres vegades més i sempre es va cuidar del Leonardo, fins al punt que el nen va mantenir una relació afectuosa amb totes les dones del seu pare, especialment amb l'última, la Lucrezia. Quan el nen tenia cinc anys, la seva mare, la Caterina, també es va casar. El marit era un camperol de Vinci, Antonio di Piero Buti, amb el qual va tenir cinc fills.

La mare de l'Antonio, que va fer d'àvia al Leonardo, es deia Lucia i era ceramista, i sembla força probable que fos la persona que va fer despertar l'interès del menut per les arts. El Leonardo era un nen sensible i espavilat, que dedicava tot el temps que podia a l'estudi de la naturalesa, especialment a les aus. I aviat, també, va mostrar la seva habilitat extraordinària pel dibuix.

Ja en l'adolescència, aquell noi intel·ligent, esquerrà, amb un físic envejable, va començar a cridar l'atenció de tothom gràcies als dibuixos d'animals mitològics, que sovint eren fruit de la seva pròpia imaginació. Aconsellat per diversos amics i coneguts, el seu pare va decidir fer-lo entrar d'aprenent al taller d'Andrea Verrocchio, un dels més prestigiosos de Florència. Verrocchio, que havia estat alumne de Donatello, treballava d'escultor, pintor i orfebre, especialment per encàrrec del poderós i influent Lorenzo de Mèdici. A Florència, el Leonardo va despertar l'admiració dels seus mestres, per la seva elegància i sobretot per la facilitat amb què adquiria qualsevol coneixement. Quan va començar a estudiar aritmètica, en pocs mesos va progressar de tal manera que va començar a desconcertar el seu mestre amb els dubtes que plantejava.

Al Leonardo li interessava tot i tot li resultava fàcil, i per això ha passat a la història com l'artista i científic més polivalent que coneixem. Tot i així, hi ha estudiosos que han subratllat que, malgrat aquestes grans capacitats naturals, el Leonardo no va aconseguir completar més de dues dotzenes de quadres en tota la seva vida i que molts dels seus projectes mai no van arribar a fer-se realitat. Hi ha la teoria que Leonardo da Vinci podria estar afectat del que ara anomenem dèficit d'atenció i que el seu desig de coneixement el feia ser inconstant i excessivament perfeccionista.