"L'embaràs fa pujar la libido"

Roser Amills és escriptora, comunicadora i mare del Marcel i el Joan, de 17 i 5 anys. Poeta i molt activa a la xarxa, és autora del poemari eròtic 'Morbo' i publica 'M'agrada el sexe' (Columna), una autobiografia sexual que es presenta dijous a la llibreria +Bernat de Barcelona

"L'embaràs fa pujar la libido" / FOTO: PERE TORDERA Zoom

Els fills ens recorden el mamífer que som, aquest plaer d'anar despullats per casa, de jugar amb fang, d'embrutar-nos. O d'aquell dia que plou i no duem paraigua i arribem xops a casa. Tot està relacionat amb el sexe i els fills ens fan tornar a tot això. I també t'entra la cosa pallassa i no t'importa anar cantant pel carrer. Això no ho fas quan no tens nens. I crec que aquest és el camí de la felicitat.

Sembla senzill.

A les dones ens costa una mica riure'ns de nosaltres mateixes. Els homes això ho feu millor. Teniu més facilitat per fer el pallasso, per tenir idees friquis. Quan veig un pare i un fill jugant lluny de la mirada de la mare, veig dos nens. El regal de tenir un fill és recuperar aquesta part del nen o la nena que vam ser.

A vegades fills i sexe no acaben de lligar bé.

I ara! El sexe és divertit, però quan veus que, a més, produeix una persona meravellosa, t'adones que també és un gran miracle. Jo vaig viure el procés de l'embaràs com una cosa molt sexual. Vaig parir de manera natural, i sí que fa mal i estàs espantada, sobretot el primer cop, però també és una cosa molt física. Parir no és un orgasme però hi té similituds. Has de deixar-te anar, has de confiar en el teu cos.

Què passa amb l'embaràs i el sexe?

Quan estava embarassada tenia uns somnis eròtics exagerats i em resultava molt més fàcil arribar a l'orgasme. Hi ha qui pensa que practicar sexe pot ser dolent per al nen que dus, i no. A mi em va pujar la libido, sobretot a partir del cinquè mes. Notava que aquella part del cos era més present que mai.

D'això en parles al llibre M'agrada el sexe .

Sí. L'he escrit perquè vull poder dir de manera oberta que m'agrada el sexe, i que la gent que tinc al voltant també ho pugui dir sense vergonya. Aquesta és la meva croada. Es tracta d'anar cap a la felicitat sexual.

Al llibre també parles dels fills.

De fet, els he dedicat el llibre. Els nens acaben sent com una mena de detectors dels traumes sexuals que té la gent que els envolta. Això sovint es fa evident en els comentaris que fan algunes persones. A vegades, segons la roba que els he posat, m'he sentit a dir: "A veure si et sortirà..." I jo al·lucino. Però què m'estàs dient? El meu fill no sortirà d'una manera o altra. Deixa't de tonteries. El meu fill és. I allò que és ja m'agrada. A més, hi ha un altre tòpic.

Quin?

Que una persona a qui li agradi el sexe ha de ser promíscua, i no és així. Si veritablement t'agrada, hi aprofundeixes amb una mateixa persona. Quan vas passant de flor en flor potser alguna cosa no la fas prou bé. És interessant tenir varietat al llarg de la vida, perquè és com viatjar, però haver tingut moltes parelles tampoc no és garantia de res.

Explica'm algun dubte d'un fill.

Fa uns anys el gran em va preguntar què volia dir que una noia fos bisexual. Li vaig respondre que allò volia dir que, si li agradava, hauria de competir amb el doble de gent per cridar la seva atenció. Allò em va fer entendre que el meu fill era d'una generació nova i vaig descobrir una cosa que em va agradar molt, i és que les noies tenen avui més capacitat d'expressar-se que no teníem jo i la meva generació.

També et va sorprendre la teva àvia.

Sí, era una dona de missa diària, molt conservadora. Amb 80 anys va anar per primer cop al ginecòleg i el doctor li anava fent preguntes fins que li va demanar si encara mantenia relacions sexuals. I la meva àvia es va despenjar dient que sí, que fins feia poc força bé, però que últimament el meu avi ja no funcionava gaire. L'home tenia 87 anys. Allò em va semblar molt tendre, molt maco.