ESTHER ESCOLÁN

L’embaràs i els patrons de mobilitat

El 23% de dones embarassades reconeixen que afronten amb por i limitacions la mobilitat durant l’embaràs

L’embaràs i els 
 Patrons de mobilitat / FOTO: GETTY Zoom

Durant l’etapa de l’embaràs, les dones experimenten canvis a nivell físic -els més evidents-, psicològic i emocional. Segurament la seva relació de parella també passarà a un estadi diferent, però més enllà dels factors físics, mentals i relacionals, determinats patrons del dia a dia també evolucionen durant les 40 setmanes que dura la gestació.

Un d’aquests patrons té a veure amb la mobilitat. És a dir, com afronten els desplaçaments que han de fer durant el seu dia a dia laboral, familiar i social. Es tracta, en qualsevol cas, d’una qüestió que el 23% de les embarassades enquestades per la Fundació RACC afronten amb por i limitacions. L’enquesta es recull en un estudi en el qual també han col·laborat CatSalut i la Fundació Faros Sant Joan de Déu. Un 66% de les enquestades també afirmen que els agradaria tenir l’oportunitat de rebre informació contrastada sobre mobilitat i embaràs.

MILLOR COM A COPILOT

Un 88% de les dones consideren una qüestió important la seva mobilitat durant l’embaràs.

L’estudi també posa de manifest que, a mesura que avança l’embaràs, disminueix a la meitat la proporció de dones que condueixen. Segons Lluís Cabero, cap de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Quirón Barcelona, hi ha diferents motius que justifiquen aquesta decisió: “En primer lloc, a mesura que l’úter augmenta, costa més fer els moviments que se solen fer per a una correcta conducció. D’altra banda, es tem més un possible accident per la facilitat de donar-se un cop a la panxa amb el volant”.

88%

de les dones consideren una qüestió important la seva mobilitat durant l’embaràs.

José Tirone, tècnic de mobilitat de la Fundació RACC, constata que aquesta reducció a la meitat de dones conductores durant la gestació coincideix amb un fenomen que hi està directament relacionat: “que es tripliquin les dones embarassades que circulen en cotxe com a passatgeres”. Es tracta, per tant, “d’un transvasament del volant al seient del copilot, ja que només un 16% de dones decideixen reduir o eliminar el cotxe a mesura que avança la gestació”, diu.

El que sembla clar és la idoneïtat d’aparcar els vehicles de dues rodes, és a dir, bicicletes i motos, que abandonen un 85% de les enquestades. Com subratlla el doctor Cabero, “la possibilitat de perdre l’equilibri és més alta i, per tant, la possibilitat d’accidents, encara que siguin petits, augmenta”. Un risc que s’incrementa notablement a partir de la segona meitat de l’embaràs.

POC VALORADES

I què passa amb el transport públic? Podria esdevenir de llarg el gran aliat de les dones embarassades que, per un motiu o l’altre, abandonen els seus vehicles particulars, però la realitat és que el 40% perceben que la societat no valora prou els aspectes relatius a la seva mobilitat. Així, al marge del fet potser més flagrant, que no els cedeixin un seient (reservat o no) al metro, bus o tram, les embarassades redueixen l’ús del transport públic per por a les escales, els possibles cops i les aglomeracions, i prioritzen un ús confortable quan s’hi desplacen.

Les embarassades redueixen l’ús del transport públic per por a les escales, els possibles cops i les aglomeracions

En aquest sentit, José Tirone afirma que seria molt rellevant “afavorir la visibilitat de les places reservades per a embarassades i procurar el seu bon ús; enriquir els missatges sobre la disponibilitat de places reservades i l’obligatorietat de cedir-les o fomentar una conducció suau als diversos mitjans de transport públic, en particular als busos, per eliminar el risc de caigudes o de cops en arrancades i frenades, entre d’altres”.

El tècnic de mobilitat de la Fundació RACC també apunta que determinades actuacions als espais de circulació, com la millora de l’ergonomia i la senyalització de les places reservades a embarassades al transport públic, l’accés a places d’aparcament més àmplies i a prop de les portes d’accés als equipaments o un estat millor de les voreres, “també ajudaria a reduir les incerteses i pors que senten les dones embarassades en relació a la seva mobilitat”.

LA CONDUCCIÓ DURANT L'EMBARÀS. QUINES SÓN LES PRECAUCIONS MÉS FREQÜENTS?

Segons l’estudi elaborat per la Fundació RACC, CatSalut i la Fundació Faros, els hàbits de seguretat que més s’accentuen durant la conducció quan s’està embarassada, juntament amb l’ús del cinturó (99% de les enquestades), són circular a menys velocitat (64%) i deixar més distància de seguretat (69%).

Altres precaucions que les conductores redoblen durant l’embaràs són aturar-se a descansar més sovint, per poder estirar les cames. A més, també intenten fer menys avançaments (50%), eviten situar-se a prop dels camions (41%) i desplaçar-se en hores punta (36%).

L’ADAPTADOR PER AL CINTURÓ DE SEGURETAT

Malgrat que el 99% de les dones embarassades utilitzen el cinturó de seguretat durant els seus desplaçaments, hi ha un 12% de conductores que no coneixen l’adaptador per al cinturó de seguretat, mentre que un 42% el coneixen però no l’utilitzen. Uns hàbits que comporten una sèrie de riscos tant per al fetus com per a la mare.

Cal assenyalar que els adaptadors fan que la cinta del cinturó de seguretat no passi per sobre de la panxa, fet que evita que, en cas d’accident, el fetus rebi un cop per sobre del cinturó, una situació “poc aconsellable”, segons el doctor Lluís Cabero, cap de ginecologia i obstetrícia de Quirón Barcelona. “El més important -afirma Cabero-és que, de retruc, el nen després rebota cap enrere i xoca contra la columna materna”, amb el conseqüent risc de traumatisme en el fetus o de despreniment de placenta. En tot cas, apunta Cabero, “és del tot necessari que a partir de la setmana 18-20 d’embaràs es faci servir l’adaptador”.