L'avorriment a classe

Em van passar no fa gaire un estudi que assegurava que la principal causa del fracàs escolar és l'avorriment a classe i propugnava com a solució la transformació radical de l'escola. Res de nou sota el cel de la pedagogia. Però, fins i tot donant per cert que un alt percentatge de nens s'avorreixen, abans d'afanyar-nos amb les conclusions hauríem d'analitzar el fenomen complex de l'avorriment. No és el mateix ser un professor habitualment soporífer que tenir un dia espès; ni podem comparar un grup d'alumnes ensopits amb un adolescent ocasionalment perdut en les seves fantasies. N'hi ha que s'avorreixen perquè no entenen res i n'hi ha que s'adormen a classe perquè tot els sembla trivial i gens estimulant. El desinterès, doncs, té moltes cares. Per això mateix les actuacions pedagògiques davant del tedi han de ser inevitablement diverses.

Estructural o conjuntural?

Podem diferenciar entre l'avorriment estructural (que acompanya habitualment un centre o un professor) i el conjuntural (que s'apodera incidentalment d'una persona amb el capritx peculiar dels estats d'ànim). En el primer cas les mesures que s'han de prendre semblen òbvies: caldrà modificar, segons sigui el cas, o els currículums o les metodologies. ¿I en el segon cas? Què hem de fer? ¿Hem d'assumir com una obligació professional l'alliberament immediat del nostre alumne o del nostre fill de les urpes flàccides del tedi?

És obvi que si un adult s'avorreix puntualment a la feina, el que ha de fer és sobreposar-s'hi i complir amb les seves obligacions. L'avorriment en aquest cas no s'accepta com un argument, sinó com una excusa. ¿I el nen que s'avorreix llegint una pàgina o fent un exercici? ¿Li podem concedir l'abandonament com a alternativa? ¿Li podem fer creure que no té cap responsabilitat sobre el seu avorriment i que la culpa de la seva desídia rau exclusivament en el professor perquè no ha sabut motivar-lo? ¿No hauríem de fer-li veure que el que està en joc és la formació del seu caràcter? ¿No hem experimentat tots, tot sovint, que la motivació arriba quan avancem en una feina que inicialment no ens semblava gaire atractiva?

El nen, perquè és nen, pot pensar que el que no és divertit no mereix ser fet, però l'adult, perquè és adult, hi és per dir-li que l'avorriment no és una bona raó per deixar de treballar. Especialment si el que està en joc és la formació d'un mateix.