L'art de parlar als infants

Encara hi ha gent que pregunta, parlant d'una criatura acabada de néixer, a quina edat comencen a veure-hi i a sentir-hi (fins i tot he sentit la pregunta "A quina edat obren els ulls?", davant d'un nadó amb els ulls oberts).

Ja fa anys que s'ha demostrat científicament que els nens poden sentir-hi i veure-hi des del primer dia (en realitat, ja dins l'úter poden sentir-hi i podrien veure-hi si hi hagués més llum). S'ha demostrat que hi senten millor (i els agraden més) els sons aguts que els greus. Prefereixen sentir la veu humana que qualsevol música, i prefereixen una veu femenina (potser perquè és més aguda) a una veu masculina. Són capaços de reconèixer, tot just acabats de néixer, la veu de la seva mare (que han estat sentint dins la panxa), i totes les mares saben que, de vegades, n'hi ha prou a dir unes paraules per tranquil·litzar un nen que plora (i de vegades no, esclar).

S'ha demostrat que poden veure-hi, però no poden encara enfocar l'ull; veuen clarament a un pam i mig de distància, més o menys (la distància a què està els rostre de la mare quan els agafen a coll o els donen el pit), però veuen borrós el que està més lluny. Mostren, de fet, una clara preferència, miren amb més interès una cara humana que qualsevol altra imatge, i dediquen més temps a mirar els ulls que la resta de la cara.

Amb prou feines fa 40 o 50 anys que els científics saben tot això, però tothom, inconscientment, ho ha sabut sempre. Fins i tot els que pregunten si els nens hi senten i hi veuen, espontàniament es col·loquen a la distància correcta i fan servir el to de veu adequat per parlar amb un bebè. Si passeja pel carrer, portant el seu fill al cotxet, qualsevol conegut que es trobi s'ajupirà fins a col·locar-se a un pam i mig del nen, el mirarà als ulls i cridarà amb veu aguda "Com està aquesta coseta tan bonica!" o quelcom semblant. Ningú parlarà amb el bebè amb veu greu i a dos metres de distància. No només altres mares amb experiència ho fan bé. La dona sense fills també. I l'home. I l'adolescent que sembla que només pensa en el futbol, des del primer moment sabrà, sense que ningú l'hi digui, quina és la manera correcta de parlar amb la seva cosineta de tres setmanes.

I és que allò que s'ha anomenat l'instint maternal no és exclusiu ni de les mares ni de les dones. Segons el proverbi africà, cal tota una tribu per cuidar un nen. I, per tant, tota la tribu té unes capacitats bàsiques per ajudar-los en aquesta tasca. No, els nens no porten manual d'instruccions. Perquè les principals instruccions ja vénen gravades, de fàbrica, al cervell dels adults.