L’explorador reprimit

L’adolescent com a penyora

Al final de legislatura s’aproven força lleis innecessàries i de caràcter electoralista. A més, són de complicada discussió per a una oposició que ja dedica el seu temps a mirar de conquerir el poder. Quasi sempre afecten persones sense possibilitat de protesta social o electoral. Ho acabem de veure amb les adolescents i el seu dret (acompanyat) a decidir lliurement sobre la seva maternitat. Paguen la penyora perquè els ciutadans adults votin conservadorament.

Altres normes similars queden, però, més amagades. Sense gaire soroll (només un petit debat sobre qui en té la competència) es discuteixen aquests dies al Congrés dues lleis que modifiquen el sistema de protecció de menors. Una d’aquestes lleis torna a vendre vides adolescents per acontentar votants adults. Es tracta d’una llei, orgànica, destinada a crear i regular “centres per a menors amb problemes de conducta”. Simbòlicament, el missatge és clar: tranquils, ara podrem tancar els adolescents que no es portin bé.

Resulta que un adolescent no pot ser privat de llibertat si no ha fet un delicte significatiu i si encara no té 14 anys. I tenim un sistema de salut mental que no acaba de saber què fer amb els adolescents i que no té recursos adequats per gestionar els seus malestars i les seves conductes complicades. Des del sistema de protecció no es vol acceptar que un menor no pot ser protegit a qualsevol preu i sense guanyar-se la seva implicació. A més, molts dels joves protegits són especialment difícils perquè necessiten passar comptes de vides infantils complicades. Però, amb independència de pensar què fer, molesten i cal tancar-los.

La complexitat és alta. Però els professionals que hem dedicat la vida a treballar amb adolescents que pateixen i fan patir, que venim d’històries de destrucció com la de l’heroïna, sabem que en la gran majoria de situacions no té sentit tancar-los. Cal tenir espais residencials oberts amb una alta capacitat d’influència educativa i terapèutica. Garantir l’acompanyament permanent i intensiu en el seu medi. I, a més, construir una permanent dosi de paciència social (de suport familiar i comunitari) per aconseguir que, finalment, arribin a formar part de la comunitat. Estimats lectors, no votin a qui ven el miratge de la seva tranquil·litat a canvi de vides adolescents!