28/03/2015

“L’adolescència és de burgesos”

3 min
“L’adolescència és de burgesos”

Em vaig casar amb la condició de no tenir fills, i el motiu és que vaig tenir un pare extraordinari. Era funcionari i va dedicar totes les tardes al meu germà i a mi. En canvi, jo treballo dotze hores diàries, per tant no podia ser un bon pare com ell.

I què va passar?

Quan la meva dona va començar a sentir el rellotge biològic, com que ens enteníem bé, li vaig dir que abans que tingués fills amb el veí preferia que els tingués amb mi. He disposat de molt poc temps per educar una filla, així que vaig començar a llegir llibres sobre la felicitat.

I què has descobert?

Que en les mateixes circumstàncies, una persona pot ser feliç i una altra infeliç. I començo a analitzar quins són els trets de personalitat que fan que una persona sigui feliç i m’adono que són persones optimistes, empàtiques, que gestionen bé les emocions. Gent que sap escoltar, que sap estar present, que sap viure en el present, més que en el passat o en el futur. Mira, la felicitat té cinc grans aspectes.

Enumera-me’ls.

1) Estar bé, és a dir, no tenir cap mena de mancança física. 2) Sentir-nos bé, és a dir, estar més o menys a gust amb el que som. 3) Passar-s’ho bé. Aquestes tres coses són força comunes, però sovint ens oblidem de dos aspectes que també són importants per ser feliços.

Quins?

4) Fer-ho bé, la sensació d’estar fent bé les coses, siguin quines siguin. I 5) fer el bé, ajudar els altres.

I això ho has anat aprenent per la teva filla.

La idea era que, ja que no li puc dedicar temps, li donaré els meus coneixements, tot el que estudiaré per fer-la feliç.

Parla’m d’un fet.

Quan la meva filla tenia onze anys va passar per un desengany amb la seva millor amiga, que es va fer gran de cop mentre ella encara era una nena. Es va sentir abandonada i em va dir: “Pare, potser no tinc caràcter”. I li dic que he creat el mètode Kimmon per enfortir el caràcter i li proposo que el provi. Llavors jo feia la tesi doctoral sobre el tema i ella va ser una de les voluntàries que el va provar. Jo ja havia observat que la seva lletra anava cap avall.

I què vol dir això?

Quan una persona se sent afligida les espatlles li cauen endavant i la lletra també. Vaig crear una pauta que t’obliga a escriure amb les ratlles lleugerament inclinades cap amunt. Això reeduca la postura del cos. El cervell és reversible i s’hi pot crear una emoció concreta a partir de la postura que el cervell adoptaria en sentir aquesta emoció. Si jo estic content somric, però si somric em poso content. Doncs amb la postura del cos igual.

Què hem de veure en la lletra dels fills?

Si va amunt o avall. Si va avall és perquè se senten afligits. També cal observar si hi ha xemeneies.

Què vol dir això?

Doncs si entre les paraules hi ha espais grans buits. Perquè l’angoixa o l’estrès ens fan separar les paraules. I, finalment, cal fixar-se si l’última paraula de cada frase decau. Si passa, ja estem en perill de depressió. Mira, vull fer-te una reflexió sobre l’adolescència.

Endavant.

I és que jo no vaig ser adolescent, i és possible que tu tampoc. És veritat o no? Jo era pobre i els pobres no érem adolescents.

Em deixes parat.

L’adolescència és una tonteria, és una cosa de burgesos.

He vist despatxar el tema amb alegria, però tu ho superes.

La meva filla va fer setze anys diumenge passat i a primers d’abril ja es posa a treballar en una de les meves empreses com un treballador més, cotitzant a la Seguretat Social. Tindrà els seus diners i serà adulta. Se li acabarà l’adolescència de cop. És el millor regal que li puc fer.

stats