Llegeixo amb estupor que “cada cop més mares amb malnutrició no poden alletar els seus fills” i que “es veuen obligades a acudir a entitats socials per demanar llet artificial per als seus fills”.
La primera part de la història és falsa; la segona també ho hauria de ser. Està àmpliament demostrat que les mares amb desnutrició lleu o moderada poden donar el pit i que els seus fills es desenvolupen adequadament. En el metabolisme matern, la producció de llet té prioritat sobre altres activitats. Només en cas de desnutrició greu (i a això encara no hi hem arribat, ni de bon tros) pot arribar a disminuir la quantitat de llet. A tot el món, és precisament als països on hi ha més mares malnodrides on més es dóna el pit, i és precisament la llet d’aquelles mares la que salva la vida de centenars de milers de nens.
Durant dècades, les mares espanyoles han hagut de sentir aquell ridícul comentari: “Donar el pit és important a l’Àfrica perquè passen gana, però aquí no cal”. Només falta que ara hagin de sentir el comentari oposat i no menys ridícul: “No pots donar el pit perquè passes gana. A l’Àfrica, allà les dones sí que tenen llet!” Dit això, la resposta quan la mare pateix desnutrició greu no és donar el biberó al nen, sinó alimentar la mare, amb la qual cosa la seva producció de llet torna a augmentar immediatament. És el que recomanen totes les agències de cooperació i salut internacionals: alimentar l’infant a través de la mare. El menjar per als adults és molt més barat i fàcil de preparar, soluciones tots dos problemes alhora, i ofereixes al nen un aliment de molta més qualitat i que a més el protegeix contra infeccions.
Donar llet artificial al nadó quan ja has donat menjar a la mare és innecessari i perillós (ja que deixa el nen sense la protecció de la llet materna, i exposat al fet que la seva mare no pugui comprar llet el mes següent si no torna a rebre un donatiu). Donar llet artificial al nen i no donar menjar a la seva mare és cruel. Vull creure que no hi ha entre nosaltres cap entitat social que, en veure una mare amb malnutrició, en lloc de facilitar-li menjar per a ella, li doni llet artificial per al seu fill. “Tingui, llet per al seu nadó, que és qui realment ens importa. Vostè pot continuar sense menjar, i encara hauria d’estar contenta, que totes les dones volen estar primes”. Insultant. La protecció de la lactància materna és especialment important en cas d’emergència, i els donatius benintencionats però desinformats de llet artificial sovint han causat greus perjudicis:
