MARIONA HERRERA I AINA MORATINOS

El llavi leporí i la fissura palatina

Són deformacions congènites que apareixen en la fase de gestació i succeeixen quan el teixit del paladar i el llavi superior no s’uneixen

Què és el llavi leporí? I la fissura palatina? El llavi leporí és una fissura del llavi superior de l’infant deguda a una formació incompleta d’aquesta estructura durant la gestació. Pot anar del llavi fins al nas, i pot ser unilateral o bilateral.

La fissura palatina, igual que el llavi leporí, es deu a un desenvolupament incomplet del paladar durant la gestació, de manera que el cel de la boca queda obert i es connecta amb les fosses nasals. Es pot estendre des del paladar dur (darrere les dents) fins al paladar tou (devora la gargamella).

Embriològicament, el llavi i el paladar es formen independentment en el fetus. Per tant, podem trobar el llavi leporí i la fissura palatina per separat o conjuntament. En l’embrió normal, el llavi es tanca entre la cinquena i la sisena setmana, i el paladar, als dos mesos.

QUINES EN SÓN LES CAUSES?

No sempre és possible determinar la causa d’aquestes malformacions congènites, però s’ha estudiat que hi ha una sèrie de factors que hi estan relacionats, com ara la predisposició genètica, el consum d’alcohol i de tabac durant l’embaràs i algunes toxines, entre d’altres.

QUINS SÍMPTOMES PRESENTEN?

Els símptomes poden variar en funció de les alteracions que presenti l’infant, ja que poden ser fissures molt petites i, consegüentment, tenir una simptomatologia fàcilment tractable, o poden ser més greus i afectar més nivells.

Entre els símptomes que poden presentar els infants amb aquestes malformacions hi ha:

1. Problemes d’alimentació: pot haver-hi dificultats per ingerir líquids.

2. Problemes auditius: pèrdua d’audició a causa de l’acumulació de líquid a l’orella o possibles infeccions.

3. Problemes de parla: la fissura que connecta la boca amb el nas provoca una desviació de l’aire i impedeix la correcta articulació d’alguns sons.

4. Problemes dentals: la malformació de llavi i paladar afecta l’estructura de la dentadura: desvia les peces dentals, les fa caure o crea dents addicionals o més petites del que és habitual.

5. Problemes estètics

6. Problemes psicològics

7. Alteració del creixement maxil·lar superior

QUAN ES DIAGNOSTICA?

El diagnòstic es pot fer intrauterí a partir de les setze setmanes de gestació per mitjà d’una ecografia o en el naixement de l’infant.

Independentment del moment del diagnòstic, és molt important donar orientació als pares per tal de disminuir-ne el nivell d’angoixa i resoldre els dubtes que puguin tenir, a més d’oferir-los el contacte amb alguna associació de fissurats si ho necessiten.

Durant la primera part del diagnòstic és fonamental descartar l’existència d’altres malformacions o patologies associades, aplicar tècniques d’alimentació adequades i derivar als especialistes pertinents per tal de dur a terme un bon tractament.

QUIN ÉS EL TRACTAMENT?

El tractament del llavi leporí i la fissura palatina es realitza a través d’un equip multidisciplinari format per: ginecòlegs, pediatres, cirurgians plàstics, especialistes genètics, otorrinolaringòlegs, odontopediatres, ortodontistes, psicòlegs, anestesiòlegs, logopedes, fisioterapeutes, infermeres i cirurgians maxil·lofacials.

Aquestes alteracions afecten de manera greu les capacitats de l’infant per dur a terme funcions bàsiques com per exemple l’alimentació, a banda de la relació amb les persones que l’envolten. El tractament és sempre quirúrgic i té un bon pronòstic amb l’objectiu de solucionar els problemes funcionals, a més de pal·liar-ne l’efecte estètic. Segons la severitat de cada cas, s’han d’anar realitzant intervencions amb menys o més freqüència, algunes de les quals amb la finalitat d’alinear la mandíbula, redreçar el nas, reconstruir el llavi o el paladar i minimitzar la visibilitat de les cicatrius. La millora és important i sovint s’aconsegueix que només quedin lleugeres diferències, com petites cicatrius.

En el cas de la rehabilitació logopèdica, els objectius generals són:

Assolir la normalització de les funcions de respiració, deglució i fonació.

Potenciar el desenvolupament lingüístic i comunicatiu de l’infant.

Orientar, aconsellar i fer costat als pares.