CRISTINA SERRET

Joves periodistes. L'acció comença a l'institut

Molts instituts del país tenen mitjans de comunicació propis en què els alumnes poden fer periodisme local i aprendre les bases de l'expressió periodística

A l'Institut Manuel de Montsuar, a Lleida, els alumnes disposen de diversos mitjans per difondre les notícies, reportatges i opinions sobre el que passa, tant a dins del centre com a la ciutat. Des de primer d'ESO fins a segon de batxillerat se segueix una línia educativa segons la qual tots els estudiants tenen contacte amb l'expressió periodística en un moment o altre dels seus estudis. Aquestes experiències es vehiculen a través de les assignatures optatives, i queden penjades a la web del mateix institut.

Allà s'hi poden llegir, per exemple, els articles de l' Ull Crític , escrits pels alumnes de primer d'ESO i que reflexionen sobre les notícies i activitats del centre educatiu, o els continguts de Camp de Tralla , la revista editada pels alumnes de segon de batxillerat. També hi ha experiències radiofòniques i un projecte de producció audiovisual, el Canal Montsuar.

Francesc Alamon és professor de llengua a l'institut i professor associat a la Universitat de Lleida en el grau de comunicació i periodisme audiovisuals, i explica que la tradició periodística al centre es remunta a més de vint anys enrere. "Al principi vam veure que era una bona manera d'incentivar els alumnes en l'expressió en llengua catalana -explica-. Però de seguida vam comprovar que en realitat era una via molt potent per aconseguir-ho, i amb un alt rendiment, perquè els alumnes se senten molt motivats. Per a ells no és el mateix dir-los que facin una redacció per al professor que explicar-los que el que escriuran tindrà una transcendència, se'n farà difusió i ho llegiran els seus companys, potser tot l'institut. I en aquest sentit estem contents, perquè hem tingut continguts amb gairebé un miler de visites".

Sentit crític

Els alumnes que participen en el projecte del Canal Montsuar comencen el curs visualitzant cinema, noticiaris i programes d'entreteniment, i els analitzen des del punt de vista dels realitzadors i productors. Després treballen el llenguatge audiovisual i formen grups de treball, que discuteixen a partir d'una idea, per decidir com la presentaran i quin enfocament hi donaran. "El que els costa més -explica Francesc Alamon- és passar del llenguatge escrit a l'audiovisual, presentar de manera breu i organitzada el que volen explicar. També mirem de treballar el sentit crític i el rigor periodístic, la nostra feina és sobretot fer-los reflexionar, assenyalar quan un contingut és incomplet, s'ha tractat de manera superficial o cal donar-hi una volta més".

Aquesta generació de periodistes d'institut treballa amb telèfons mòbils, blogs penjats a la xarxa, emissions radiofòniques i televisives que s'emeten per internet… ¿Això pot donar lloc a un nou llenguatge periodístic nascut a les aules d'ESO i batxillerat? Imma Tubella, catedràtica de comunicació de la UOC i titular de la Càtedra d'Educació i Tecnologia del Collège d'Études Mondiales de París, n'està convençuda: "Sí, esclar que hi ha un nou llenguatge periodístic, i són els joves els que l'han creat. No acabem d'entendre que estem vivint una revolució cultural profunda, els líders de la qual tenen de 5 a 30 anys. I en el cor d'aquesta gran revolució hi ha la comunicació, els nostres joves tenen unes competències comunicatives que nosaltres no tenim, han creat noves formes, una nova estètica, i tot plegat és molt important, perquè al cap i a la fi la comunicació és al mig del canvi de la societat". "Per això la nostra feina és guiar-los perquè tinguin una capacitat crítica, reflexiva -diu Tubella-. El nostre paper ha de ser simplement el de mentors".

Agafar volada

Pep Martorell, professor de llengua catalana a l'Institut Tarragona i responsable de la posada en marxa de Quèmendius , la revista del centre, coincideix en aquest aspecte amb Tubella: "Jo tinc molt clar que el nostre paper en aquest projecte és el de

guies. Hem d'acompanyar els alumnes en la creació de la revista i en la formulació dels continguts, però el nostre objectiu és que els estudiants vagin sols".

Un bon exemple del que explica el Pep és el Marc Anguera, un alumne de l'institut que es va apuntar a la revista "per conèixer gent nova i treballar la llengua d'una manera diferent". El Marc va participar en la definició de la publicació a partir del full en blanc, en la decisió del format, el títol, les seccions, el disseny. S'hi havien apuntat alumnes de segon, tercer i quart d'ESO, i el primer any era dels petits del grup. Però l'any passat es va trobar que hi havia menys gent i es va atrevir a escriure-hi articles. "Vaig descobrir una faceta meva que no coneixia, jo sempre he tirat més cap a les ciències, i m'ha agradat molt", diu.