Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit / ARXIU Zoom

Nascut a Barcelona, a les darreries del segle XIX, Joan Salvat-Papasseit viuria una infància senzilla però raonablement feliç fins als 7 anys.

Era fill del mariner Joan Salvat Solanas, nascut al Pla de Santa Maria, a la comarca de l'Alt Camp, i d'Elvira Papasseit Orovitx, filla de Miravet. Tenia un germà petit, en Miquel. L'estabilitat d'aquesta família es va esguerrar quan el pare, que navegava com a fogoner al vaixell Montevideo , de la Companyia Transatlàntica Espanyola, fent el trajecte Barcelona-Cadis, va tenir un accident que li va costar la vida. La vídua, que va quedar econòmicament desemparada, no va tenir cap més remei que portar els seus dos fills, en Joan i en Miquel, a l'asil naval. En Joan només tenia 7 anys i ja va haver de deixar l'escola primària, on amb prou feines havia après a llegir i a escriure. L'asil naval, on van viure els nens Salvat, tenia la seu en diverses corbetes atracades al port de Barcelona. Evidentment, atesa la situació, en Joan va haver de començar a treballar tan aviat com li va ser possible per aportar, encara que fos discretament, alguna cosa a l'economia familiar.

Només tenia 12 anys quan va entrar d'aprenent d'adroguer i, poc després, en un taller de fabricació de talles religioses. Aquesta última feina -tot i que només s'ocupava de les tasques més rutinàries del taller- li va despertar un interès sobtat per les arts plàstiques i va començar a anar a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja per aprendre escultura. També va ser en aquella època que el jove Joan va canalitzar el seu idealisme cap a la religió. Però va arribar l'any 1909 i els fets de la Setmana Tràgica van trasbalsar aquell noi sensible i inquiet. Poc després, gràcies al costum de visitar el Mercat de Santa Madrona, va conèixer el llibreter de vell Emili Eroles, amb qui va establir una gran amistat. Eroles, així com els amics Joan Alavedra i Antoni Palau, va contribuir decisivament a incrementar la consciència política de Joan Salvat i també va acostar-lo a la lectura d'autors com Nietzsche, Henrik Ibsen o Gorki, entre d'altres. La fascinació per Màxim Gorki seria tan gran que, a vegades, signava les seves col·laboracions en diverses publicacions amb el pseudònim de Gorkià.

Per aquella època, Salvat-Papasseit ja havia adquirit el costum d'escriure versos als retalls de paper que sovint duia a la butxaca. La seva formació autodidacta es va poder consolidar a partir de la seva entrada a l'Ateneu Enciclopèdic Popular, on va arribar a ser bibliotecari, membre de la secció de cultura i, finalment, secretari general. L'Ateneu li va facilitar l'accés a l'obra d'autors universals com Tolstoi o Émile Zola i de catalans com Jacint Verdaguer o Joan Maragall. A la seu d'aquesta entitat, de la qual també eren membres actius els seus amics Eroles, Alavedra i Palau, va tenir l'oportunitat d'escoltar i conèixer personalitats com Ortega y Gasset, Salvador Seguí, Francesc Layret, Andreu Nin, Eugeni d'Ors o Lluís Companys. Tot plegat va configurar un pensament polític i va il·luminar l'obra literària vitalista, lluitadora i sensual que coneixem.