He resistit bona part d'aquest mes la temptació d'escriure aquí algun comentari sobre l'alimentació de la infància pobra, tot i que, malgrat la pau estival, els diaris en parlaven força. També perquè això de l'alimentació raonable i els adolescents, que és el meu tema, no deixa de ser, en condicions normals, un oxímoron, que es converteix en casos de supervivència quan les condicions econòmiques vénen maldades i no es pot comprar pizza. He canviat d'idea en sentir com una majoria del Parlament decidia no tenir pressa a parar-se a pensar què es podia fer amb el significatiu grup d'infants catalans, de totes les edats, que pateixen la pobresa, fins i tot en l'alimentació. Finalment m'ha semblat inevitable fer-ho quan aquesta mateixa majoria, apressada per altres urgències, ha considerat que es tracta d'una qüestió a la qual ha de donar resposta el conseller de Salut. Al final queda la idea que només cal evitar que mengin massa entrepans de mortadel·la perquè la malnutrició no afecti el seu creixement.
Drets vulnerats
Desespera molt aquesta visió tan pobra de la pobresa infantil, sumada a l'eterna consideració adulta que la infància sempre pot esperar. ¿Encara no han après els que acorden tot això que la llei els obliga a actuar amb diligència i evitar patiments innecessàries a tots els infants? ¿Que mai no es pot esperar? Tenen sort que els infants no poden anar als tribunals i reclamar directament la vulneració dels seus drets.
Sí. Ens agradi o no, aquest país que vol ser europeu té massa infants que viuen en condicions de pobresa, i el pitjor és que, ara, tot sembla que es redueixi, sense més presses que la mala imatge, a aconseguir que mengin. Falta poc perquè ens aconsellin ser solidaris i donar berenar cada dia a un infant pobre. No. Parlem d'infàncies en situacions de pobresa, de vides que tenen alterada fins i tot l'alimentació. ¿Encara no han après que el pitjor dels menjars amb afecte engreixa i el millor àpat aprima si un se sent abandonat? ¿Poden fer el favor de parar-se a pensar en tots els efectes que produeix viure la infantesa en condicions de precarietat? El primer que tot infant necessita és un pare, una mare, nutrients que alimenten, que poden ocupar-se d'ells, estimar-los i educar-los, i que els poden donar menjar. Per què es carreguen les ajudes a les famílies amb fills i obren menjadors a l'estiu?
