Fronts oberts

"Només demano que no passi res"

Interins i escoles bressol, penjant d'un fil

"El primer dia que he obert el correu després de les vacances m'he trobat un mail d'una escola bressol que m'avisava que tancava". Albertina Albiñana, mestra i secretària de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya resumeix d'aquesta manera la situació de les escoles bressol. "Tenim por perquè la situació de crisi ens afecta molt directament, ja que els costos són molt elevats i molts pares a l'atur en prescindeixen. No obstant -apunta Albertina-, els educadors prefereixen cobrar menys i fer moltes hores abans que plegar, perquè tenen dedicació i vocació absolutes". Els primers dies de setembre la feina en aquests centres és intensa. Cal preparar aules, material, i la rebuda dels nens i els pares, que hauran de passar per un procés d'adaptació.

Un altre grup que viu amb incertesa l'inici de curs és el dels interins. Alícia Salvador, professora d'educació física, encara estava pendent a finals d'agost de saber en quin centre treballarà. Quan ho sàpiga, només tindrà uns dies per poder-s'hi adaptar.

La visió d'una cap d'estudis

Anna Carlos és cap d'estudis i professora de matemàtiques de l'Institut Sant Pere i Sant Pau, a Tarragona. Ella defineix aquest curs que tot just ha de començar com a "continuista", després de les grans retallades dels dos anys anteriors. "Ens hi hem adaptat per força, per això ara només demano que no passi res, perquè últimament sempre que hi ha algun canvi és amb color de retallada". Carlos explica que el principi de curs el tenen molt sistematitzat: a l'institut són 600 alumnes i 45 professors, i si no fos així seria un desastre. No obstant, hi ha coses que encara no estan tancades, derivades del fet de tornar a tenir exàmens al setembre. De la seva feina l'Anna en valora sobretot el component humà. "Cal sentir devoció pel que fas".