Criatures 14/06/2014

Interessar-nos per ells és honorar-los

Eva Bach
2 min

Quan mirem els nostres pares i ancestres, no només veiem -com deia fa uns dies- aspectes i qualitats seves que nosaltres reproduïm i que poden nodrir i refermar la nostra identitat. També podem veure el reflex o l’empremta dels que ens han precedit i ara no hi són. Aquest reflex es veu molt especialment quan la nostra mirada s’amplia a la família en un sentit extens, quan a més dels pares i avis observem també els besoncles, besties, cosins dels pares o dels avis i altres parents menys pròxims. Tinc uns quants cosins i cosines llunyanes, tots més grans que jo, que em recorden molt els meus avis. Hi ha un cosí que encarna el tarannà pacient, plàcid i bondadós del meu avi patern; una cosina alegre i divertida com la meva àvia paterna; un altre cosí amb el mateix do de gents que el meu avi matern i una cosina menudeta i amb el mateix regust de mel que la meva àvia materna.

Cap dels meus avis ja no viu, i cada vegada que veig aquests cosins se’m fan entranyablement presents. Potser perquè identifico en ells una espècie de segell familiar que evidencia una procedència comuna i conté ressonàncies de la història i del passat remot que compartim.

A la meva família, cada tres o quatre anys organitzem una trobada de cosins de la branca de la meva àvia i besàvia maternes. La majoria vivim a uns centenars de quilòmetres de distància i amb molts només ens veiem aquest dia, però experimentem una sintonia i una adoració mútua que deuen ser fruit del fil invisible que ens uneix. Passem junts un cap de setmana i, a més de compartir àpats, converses, rialles i passejades, organitzem activitats específicament adreçades a refermar els nostres llaços. Muntem un noticiari audiovisual amb les novetats familiars destacades. També presentem i donem la benvinguda als nous membres, homenatgem els més grans i recordem els que han mort recentment.

Cadascú explica anècdotes o records dels que ja no hi són i parlem del que han representat a les nostres vides i de l’empremta que ens han deixat. D’aquesta manera, menuts i grans ens interessem per les nostres arrels, coneixem històries de la nostra història, escoltem les veus dels savis de la tribu i honorem els nostres avantpassats comuns amb alguna cosa més que un ram de flors al cementiri un dia a l’any.

stats