Els vigilem mentre dormen no fos cas que es desvetllin a mitja nit i ens trobin al costat del tió sense cap excusa convincent. Aprofitem les últimes hores d'escola que tenen abans de vacances per anar corrent, de botiga en botiga, amb una llista feta amb mala lletra on no s'entén res de res. Ens animem sols a l'hora d'omplir la cistella de xuxes, paraigües de xocolata, monedes d'euro gegants i peta-zetas, i després ens caguem en tot quan ens diuen que tot plegat són 17 euros. Buidem les existències de cromos de Pokémon i Bola de drac de tots els estancs i basars xinesos de la comarca, i mira que n'hi ha!

Ens fotem mandarines per esmorzar, dinar, berenar i sopar perquè no li falti menjar a la pobra bèstia caganera. Busquem com bojos aquell fortí Comansi que teníem de petits tot i saber que el gaudirem més nosaltres que no pas ells. Els tanquem als morros el portamaletes quan anem a treure la compra del súper i ens renyem per no haver-lo buidat el mateix dia. Omplim el traster i el prestatge de dalt de l'armari nostre i el sabater i el forat que hi ha darrere les escombraries i tots els calaixos que estiguin a més de metre vint d'alçada. Descobrim al mes de març, com cada any, algun regal embolicat i abandonat darrere els calçotets de la calaixera. Emboliquem amb nocturnitat i traïdoria, i tant, que ens en anem a dormir amb gust de cel·lo a la boca.

Visitem Pares Noel mal pagats i amb la barba massa postissa i patges amb arracades al nas i pudor de tabac d'embolicar. Expliquem amb pèls i senyals on és l'Orient exactament i com s'ho fan per ser a tot arreu al mateix temps. Els deixem moure els Reis del pessebre cada dia malgrat saber que ens faran caure els pastorets i el ruc i el pobre sant Josep, que per sort ja està curat d'espants. Entomem impàvids els caramels que ens cauen al cap cada cavalcada. Ens passem un mes llarg mossegant-nos la llengua per no fotre la pota, fotent-nos cops de colze per damunt el fre de mà. Acabem rebentats, però satisfets. Els fem el petó de bona nit i els tapem amb la satisfacció d'haver-los regalat un any més de màgia. Som en definitiva els més innocents de tots, tan innocents que mai notarem com dissimulen, com ens miren de reüll curosos de no delatar-se. Tot perquè nosaltres no tinguem un disgust i sabent que ho saben, perdem per sempre la il·lusió de les festes de Nadal.