Segueixo amb la qüestió de l'Info K i el seu tractament de les manifestacions de l' 11-S. No imagino cap autoritat negant que la infància i l'adolescència tinguin dret a la informació. Tenen interès per tot allò que els envolta. També per les injustícies, la destrucció de la Terra i la política, amb les seves prioritats i intensitats. Tan sols hem de vigilar de no posar-hi artificialment problemes adults. Així, si es fa un informatiu infantil o adolescent no és una tasca fàcil seleccionar de què cal parlar. Les manifestacions de l'Onze de Setembre (totes) havien de ser objecte d'informació. Després, el dret a estar informat comporta el dret a rebre informació seguint els formats adequats. Cercant les seves perspectives, els seus arguments, les seves ressonàncies afectives, les seves opinions. És complicat, però el periodista les ha de cercar.
A l'acord del CAC i als arguments dels debats en els quals vaig estar implicat, resultava curiós descobrir que la qüestió a debatre era si la informació havia estat veraç, equilibrada i rigorosa. Era com si de cop la informació que circula pel nostre món hagués de ser diferent només pel fet que hi sortien infants i la miraven infants. Se suposa que tota la informació d'un mitjà de comunicació públic hauria de ser així. Però, com que ni ho és ni ho serà, el dret infantil a la informació significa el dret a tenir eines per descobrir els paranys, per apagar l'aparell o per interpretar el que diu.
Qüestions delicades
Informació, opinió i infància tenen una relació força complicada quan es tracta de parlar dels déus i les pàtries. Com que no és igual per a totes les edats, imaginem dues noies de 14 anys dient a la càmera "Estan matant nens" en una manifestació contra l'avortament, i "Espanya es rendirà" a la manifestació de dies enrere. Què xoca? Que estan vivint i expressen un adoctrinament. Són aquestes qüestions delicades les que descobreixen si veritablement estem educant els adolescents per pensar. No existeix pàtria bona si es construeix com a enemiga d'una altra.
No val educar en contra de ningú, perquè l'altre no és totalment diferent i, a més, s'asseurà demà en una cadira de la mateixa classe. Resulta complicat educar quan van a l'escola per voreres diferents assenyalant-se com a espanyolates o catalanufes . També quan s'educa per estimar la independència es fa ensenyant a pensar.
