Independència educada (1)

Ja fa un mes de les grans manifestacions de l'Onze de Setembre. En totes hi van aparèixer infants i adolescents, en una dient la seva a la televisió. L'endemà, l'informatiu infantil Info K , de TVC, va tractar el tema, fent servir imatges i opinions. Després, alguns titulars de diaris no gaire proclius a les independències, així com alguns dirigents polítics, van afirmar que es tractava de manipulació informativa de la infància i d'educació sectària per aconseguir adeptes. No és que els seus arguments em preocupin gaire, ja que es desqualifiquen sols. Però, en haver d'opinar o debatre sobre el tema en diferents mitjans, he pogut comprovar que els arguments contraris, una mica més civilitzats, no diferien gaire en el fons, més enllà d'estar a favor d'una altra causa. Uns i altres tenen en comú passar dels infants i adolescents, del que veritablement són els seus mons i les seves formes de comprendre el que els envolta. Només faltava l'acord del Consell Audiovisual de Catalunya defensant la informació facilitada per l'Info K amb arguments jurídics, sense cap anàlisi educativa que ajudi per al futur, que permeti pensar també en clau veritablement educativa la independència. Acord, a més, aprovat amb el vot de qualitat política del president.

Dret d'opinió

La qüestió de fons té diverses perspectives d'anàlisi i cap s'hauria de moure en l'eix de la confrontació partidista dels adults. Primer, hem de considerar si infants i adolescents han de formar part del panorama informatiu. Després, si es tracta de ciutadans de ple dret amb opinió. Finalment, què cal fer quan informació i opinió tenen a veure amb déus i pàtries i els infants i adolescents estan pel mig. Avui parlaré tan sols del primer tema.

Els infants i adolescents formen part del món, no poden ser esborrats de l'horitzó, són en un món que també és seu i del qual sovint els expulsem. Han de sortir a les imatges de les manifestacions. Aprenen a viure i a formar part de la societat, també protestant. No hi ha cap problema en el fet que apareguin activament. L'únic problema, en tot cas, són els adults que els acompanyen, el seu comportament, els seus crits, els seus eslògans. Ells i elles escolten i reprodueixen arguments o exabruptes que, difosos a les teles, donen la mida de la nostra maduresa adulta, especialment quan amb veu d'infant no sonen gaire bé.