Ara que ja som a setembre la gent ja no podrà remugar sobre això que a l'estiu es nota molt als mitjans de comunicació que tothom està de vacances, perquè sols parlen de tonteries i fan articles refregits. A mi, però, aquesta suposada banalitat informadora de l'època estival m'encanta. Sí, trobo que gràcies a aquesta modalitat de periodisme es produeixen fenòmens entendridors com ara que els pobles d'arreu del nostre país són nomenats als diaris sense que hi hagi hagut una riuada o una fuita de propilè, per exemple.

L'altre vessant que m'agrada de les notícies estivals són aquests estudis fets per alguna universitat estrangera amb poca feina en què arriben a obvietats gairebé absurdes. Sí, parlo d'allò tan bo que algun científic de Wisconsin diu que menjar més de deu hamburgueses al dia pot fer-te pujar el colesterol o que jeure sis hores a la platja sota el sol d'agost fa una mica de pupa a la nostra pell. Jo, modestament, vull afegir-me al corrent de teories òbvies, perquè aquest diari que tant m'estimo estigui al dia, amb una que crec prou important: un dels factors de risc més grans per a la separació de les parelles és anar a Ikea. Fixeu-vos-hi, si mai teniu la dissort d'haver de seguir la línia aquella groga que et fa passar de la secció de lavabos a la d'habitacions com la pobre Dorothy a El màgic d'Oz , pareu l'orella i veureu que totes les parelles, totes, estan de morros. Bé, també hi ha un petit 10% de persones acabades d'aparellar que es miren els sofàs de bracet, però són quatre gats. La resta són una dona i un home que no es posen d'acord en res, ni en el color ni en la mida ni en com collons s'escriu el coi d'estanteria aquesta amb nom de conductor de ral·lis. Hi ha moments que fins i tot pateixes per si intentaran estrangular-se mútuament amb la cinta mètrica que fa dues hores que traginen.

Sí, amics, no cal cap universitat per dir-ho clar i català. Si aneu a Ikea, en sortireu de morros, barallats i amb mal de panxa pel frankfurt aquest d'un euro que us heu fotut, per no parlar del disgust de veure com el sofà que heu pactat després d'una hora de raons està fora d'estoc. Només hi ha una cosa que us pot salvar del divorci: que hàgiu comprat una prestatgeria tan llarga que per encabir-la al cotxe la tingueu travessera i us estalviï veure-us les cares tot el viatge. Però no us feu esperances de reconciliació. L'endemà us tocarà muntar-la.