XAVIER TEDÓ

How are you? Converses en anglès a les aules

How are you? Converses en anglès a les aules / FOTO: BSB Zoom

La meitat dels adolescents catalans no saben parlar anglès, segons remarca l'Eurobaròmetre, que situa els alumnes de quinze anys del nostre país a la cua d'Europa en l'aprenentatge d'aquest idioma. Unes dades que ha corroborat la mateixa Generalitat amb les proves de competències bàsiques realitzades durant el mes de maig a 71.000 alumnes de sisè de primària. Els resultats no conviden a l'optimisme: el nombre d'alumnes amb un nivell baix d'anglès ha passat del 21,8% del 2011 al 27,4% aquest any. Davant d'aquest escenari, el departament d'Ensenyament ha signat un conveni de col·laboració amb la British School of Barcelona (BSB) per posar en marxa una prova pilot que serveixi per fomentar l'anglès als centres públics. Els alumnes de batxillerat d'aquesta escola britànica de Castelldefels exerceixen d'auxiliars de conversa (language assistants ) en tres escoles públiques de la localitat del Baix Llobregat per millorar la competència oral en anglès dels seus alumnes. Lluís Farrés, gerent de la BSB i impulsor del projecte, revela: "Ja feia temps que en parlàvem amb el departament d'Ensenyament, fins i tot en l'època de l'exconseller Ernest Maragall, i aquest curs ho hem engegat". Els beneficis són bidireccionals: "El programa neix del nostre interès perquè els alumnes destinin part del seu temps a participar en projectes socials com a font d'enriquiment personal i de la vocació pública de l'escola i de l'interès de la Generalitat en el nostre model lingüístic". Que els auxiliars de conversa siguin alumnes nadius i que la resta hagin fet immersió en anglès des dels tres fins als divuit anys revaloritza el projecte perquè la falta de professors nadius és un dels motius que explica el fracàs a l'hora d'aprendre l'idioma més útil. Perquè tot i que qualsevol ciutadà de la UE pot obtenir una plaça com a professor en un altre país europeu, a la pràctica, la dificultat d'homologar el títol de magisteri els impedeix en molts casos treballar aquí, amb l'afegit que han d'acreditar el nivell C de català.

Res de gramàtica

Un altre factor que juga en contra del foment de l'anglès és el mètode que s'utilitza per ensenyar-lo. Els experts critiquen que en moltes escoles catalanes es comenci l'aprenentatge d'aquesta llengua per la gramàtica en lloc d'incentivar la part oral, que és la manera natural d'aprendre un idioma. Desenvolupar la competència oral en llengua anglesa és el pilar d'aquest innovador programa educatiu. "Posem èmfasi en el vessant oral perquè és el que han detectat les escoles que necessiten els seus alumnes: fer-lo servir per comunicar-se. En aquest cas saben que amb els voluntaris han de parlar en anglès perquè ells tenen prohibit fer-ho en català o castellà. Els auxiliars hi van a parlar, no a ensenyar gramàtica", explica Farrés. La falta de tradició al nostre país d'emetre pel·lícules en versió original subtitulada, a diferència del que passa a Europa, impedeix acostumar l'oïda a l'anglès. A més, el baix percentatge de joves que fan estades a l'estranger, tenint present que només cinc-cents catalans marxen cada any d'Erasmus a països de llengua anglesa per la falta d'incentius públics, ha empès el govern a impulsar mesures de xoc en clau local per començar a capgirar aquesta realitat sociolingüística. Farrés està convençut que el programa ajudarà a guanyar fluïdesa a l'hora de parlar en anglès i confia a poder exportar la iniciativa a altres instituts en el futur. De moment, les escoles que hi participen són la Garigot, Edumar i Lluís Vives de Castelldefels: "Hem començat amb aquestes escoles perquè els nostres alumnes hi puguin anar caminant, perquè el programa no inclou cap subvenció econòmica i el transport era un handicap". Amb tot, l'impulsor del projecte deixa clar que "l'objectiu és continuar l'any vinent i fer-ho en més centres". Després d'engegar el programa aquest mes d'octubre, les primeres sensacions són bones: "Tots els agents implicats estan molt satisfets i consideren que el programa donarà els seus rèdits".

Coneixements bàsics

Lluís de Javier és un dels dotze language assistants que prenen part en aquest ambiciós pla de promoció de l'anglès. Aquest jove estudiant de batxillerat s'hi ha presentat com a voluntari: "Perquè tenia temps lliure i m'agrada ajudar gent que ho necessita". Tant ell com la resta d'auxiliars de conversa aprofiten les hores de lliure disponibilitat que tenen per realitzar aquesta tasca. El Lluís va debutar com a mestre a principis d'octubre i reconeix que no les tenia totes: "Estava bastant nerviós, tenir davant teu vint-i-cinc alumnes impressiona". Els voluntaris van un cop per setmana a les escoles que s'han adherit a la iniciativa i fan una sessió d'una hora d'expressió oral. A l'inici de curs, tots van conèixer els professors d'anglès de cada centre en una primera trobada en què també hi havia la direcció de la BSB i que va servir per conèixer-se i planificar la manera de treballar. El departament d'anglès de cada escola és qui estableix els paràmetres. Els professors decideixen a quin curs de primària es porta a terme el programa i proposen les activitats que executaran els auxiliars de conversa, perquè, com subratlla Ferrer: "Han d'encaixar amb el currículum escolar". La primera presa de contacte del Lluís amb els alumnes del Garigot va servir per trencar el gel: "Era la sessió introductòria i cadascú havia de dir com es deia en anglès i quines eren les seves aficions". Amb aquesta primera trobada va poder veure el nivell i es va adonar que "la majoria es defensen bé". "Però també n'hi ha d'altres que els costa expressar-se i es fa difícil comunicar-se amb ells perquè tampoc podem parlar en català o castellà", explica el Lluís. Amb la finalitat que les sessions siguin tan profitoses com sigui possible, la meitat de la classe es queda a l'aula amb el professor d'anglès i l'altra surt fora amb els voluntaris per exercitar la parla. Prèviament el professor els dóna quatre pautes per al bon funcionament de la sessió: "Ens dóna consells, ens diu com és cada alumne o com hem de tractar-ne algun". A cada sessió s'aborda una temàtica. "En l'última vam parlar de sentiments i utilitzant els dibuixos d'unes cares amb diferents posats havien de dir com se sentien, si estaven alegres, tristos o preocupats", relata el Lluís, que afegeix que "amb tants alumnes la conversa tampoc es pot allargar gaire". De por escènica, els alumnes en tenen ben poca: "No tenen cap vergonya a l'hora de parlar, no estan callats, sempre hi volen dir la seva".