MÒNICA LÓPEZ-FERRADO

Hi havia una vegada... Alimentar el cuquet científic

Hi havia una vegada... Alimentar el cuquet científic / FOTO: PERE VIRGILI Zoom

La Serena és la mare de l'Emi. És periodista científica i de tant en tant viatja per fer un reportatge sobre temes com ara l'efecte de l'escalfament de la Terra a les glaceres de la Patagònia. Sempre s'emporta la seva filla. I sovint també el Max, un nen de l'escola de l'Emi. I mentre la mare investiga i escriu per a l'article, ells sempre acaben en alguna aventura que hi té relació i implica desfer els mals designis d'una banda que, per exemple, volen canviar el pol magnètic de la Terra per desorientar les balenes. En la distància, compten amb l'ajut d'un científic amic que els ajuda a trobar pistes i solucions. ¿A quin nen no li agradaria viatjar pel món i fer d'heroi, sense adults, però sabent que hi poden recórrer si cal?

L'escriptora Gemma Lienas és l'autora d'aquesta sèrie de llibres protagonitzats per l'Emi i el Max i publicats per La Galera. "Visc amb un geofísic i vaig decidir fer aquests llibres perquè jo, que sóc de lletres, fins que no el vaig conèixer a ell no vaig veure que divertida que és la ciència si s'explica bé", diu Lienas. "Els contes són una bona manera de digerir els continguts, fer que els nens s'ho passin bé mentre aprenen coses noves", afegeix l'autora, que també és una gran lectora de llibres de divulgació. "Ara n'estic llegint un que parla sobre les neurones mirall, que s'activen quan veiem algú que fa alguna cosa i que faciliten l'empatia. La ficció utilitza aquestes neurones. Quan una història aconsegueix que el lector empatitzi amb els personatges segur que també s'activen. Per això qualsevol concepte entra millor quan la ficció t'atrapa", argumenta aquesta escriptora de ficció per a infants, que a més fa uns 10 anys que forma part del jurat del concursFem Contes de Ciència, que convoca el CosmoCaixa, amb categories per a primària, secundària i batxillerat. En aquest cas són els nens els que han de fer un conte fent servir la ciència. Un exercici literari al mateix temps que científic. Lienas també ha impartit cursos perquè els mateixos professors ensenyin i estimulin els seus alumnes a fer contes amb ciència. Tot plegat, la mostra que no cal renunciar a una cosa si t'agrada l'altra.

Entreteniment i rigor

La clau per aconseguir una bona barreja entre entreteniment i rigor científic consisteix a definir uns bons personatges, construir una bona història que atrapi i situar en el punt clau la temàtica o els conceptes científics, explica Lienas, que ha participat en la creació de materials didàctics per ensenyar a fer contes, que es poden consultar a www.educaixa.com .

Quan es tracta de ciència, un dels principals problemes és com esmentar o tractar conceptes que són realment complexos. Cal fer ús del llenguatge científic i del nivell de coneixements adequat. Sempre que es pugui, és millor triar sinònims pròxims en comptes del tecnicisme. Però també és cert que no s'ha de tenir por a utilitzar les noves paraules, de cara a contribuir en l'aprenentatge. El nen és permeable si se'l sedueix. "Com a lectora sempre m'ha agradat que en tancar un llibre, a més d'haver-m'ho passat bé hagi après alguna cosa", explica Lienas, que malgrat no ser científica en totes les seves obres compta amb assessorament de científics. "En les històries no defujo que apareguin paraules científiques, les poden aprendre, però sempre les explico. Hi ha una història en què hi ha una glacera i parlen de cianobacteris (que viuen en medis aquàtics i tenen unes propietats molt concretes, fan la fotosíntesi i atrapen gasos) i s'explica. O de virus, un llibre que va sortir quan va passar la grip A, però que ja el tenia en cartera perquè me'l van inspirar altres notícies sobre l'Ebola".

Tallers de contes

A l'IES de la Bisbal, a Isidre del Valle, professor de física, li agrada utilitzar la ficció per fer entendre alguns dels conceptes més complexos de la disciplina que imparteix. Ell mateix ha escrit un conte inquietant sobre un gat que explica en primera persona que és a dins d'una caixa fosca, en silenci, sense saber què passa a l'exterior i de sobte sent dues persones que parlen a fora: "Fins que no interaccionem amb el sistema, Erwin, no podem saber si el gat és viu o mort, fins que no obrim la caixa el gat està en un estat indeterminat". La intriga va en augment. Pel que diuen, li fa por que acabin aixafant la caixa amb ell a dins. Però potser no ho faran...

Isidre del Valle fa servir aquest conte per explicar la paradoxa de Schrödinger i la mecànica quàntica. "És un recurs que faig servir per inspirar-los i captar la seva atenció", explica Del Valle, que sap que la física quàntica no és gens fàcil. I funciona, perquè amb aquest conte va guanyar un premi a CosmoCaixa.

Però no és l'única manera com aquest professor barreja a l'aula ciència i ficció. "L'últim Sant Jordi vam fer una classe literària -explica aquest físic-. Vam fer un taller de contes, però que havien de contenir ciència", afegeix. Orgullós dels resultats, posa com a exemple una de les seves alumnes, Karen Cortés, que amb 15 anys ha escrit un relat curt que incorpora l'aurora boreal i que ha estat seleccionat en el concurs La Llum a les Ones, convocat per l'Institut de Ciències Fotòniques. Per fer-ho rodó, els relats seleccionats els han convertit en cançons gràcies a la participació en el projecte de diferents músics.

Una bona biblioteca

La Biblioteca de la Sagrada Família, a Barcelona, a més de comptar amb el seu fons generalista, està especialitzada en divulgació de la ciència. No tan sols té un espai dedicat a temàtiques científiques per a adults, sinó que la col·lecció infantil també n'està impregnada. "De la col·lecció infantil amb contingut científic els que més èxit tenen són els que parlen sobre l'espai", explica Rosa Cabrera, referent de l'àrea per a infants i família de la biblioteca. Atribueix l'èxit al misteri que l'envolta. "Llibres com A tocar de l'espai (Combel) encanten els més petits, no només pel seu contingut excitant sinó també pel ventall d'elements per tocar i mirar, com les textures i els colors fluorescents", explica. Un altre dels llibres més demanats a la biblioteca és L'home de la lluna: un dia de la vida d'en Bob (La Galera), un àlbum il·lustrat que narra un dia de la vida d'un astronauta. "Agrada també molt pels seus dibuixos acolorits i perquè parla d'un tema fascinant per als nens: la possibilitat de vida en altres planetes. Resulta un llibre molt atractiu per explicar en les visites escolars", explica Cabrera. "Del mateix tema i protagonitzat per uns personatges molt estimats pel públic infantil hi ha Les tres bessones astronautes (Cromosoma)", afegeix.

Així mateix, la temàtica mediambiental, i sobretot el reciclatge, també els interessa molt perquè és un tema que es tracta a les escoles. "Són llibres que serveixen també per conscienciar els infants que ells també poden posar el seu granet de sorra per salvar el planeta". En aquest cas, més que obres de ficció es tracta d'atractius llibres de divulgació pensats per seduir l'infant. "Títols com Per què he d'estalviar energia? (Barcanova), Per què he d'estalviar aigua? (Barcanova) i Tria el verd: 10 coses que pots fer per un món més verd (Intermón Oxfam) donen a conèixer als nens com i què poden fer per ajudar i, alhora, alliçonar els adults", conclou Rosa Cabrera.