Flors de Bach
EVA BACH

Has pensat si l’altre ho desitja?

En l’allau de felicitacions rebudes aquests dies, de tota mena i per tota classe de mitjans, evidencio una sèrie d’alteracions que les festes nadalenques produeixen -o fan emergir- en persones que, durant la resta de l’any, es comporten amb normalitat. Precisament perquè em considero amant de la paraula, la poesia i la bellesa, em demano sisplau per al pròxim any un senzill “Bon Nadal i feliç any nou”, amb el típic paisatge nevat de tota la vida.

M’estic de detallar alguns missatges que se suposa que pretenien ser originals o graciosos, així com una estrafolària col·lecció d’imatges i fotografies familiars o casolanes il·lustratives, perquè em sabria greu ofendre algú i perquè parteixo de la base que està fet amb bona fe. Però també és cert que la bona fe o les bones intencions no ens donen dret a enviar o a transmetre qualsevol cosa a qualsevol persona, sense aturar-nos a pensar abans si és pertinent i té ple sentit fer-ho. Que a mi m’agradi no vol dir que hagi d’agradar a la resta del món. Que a mi em faci gràcia no significa que sigui graciós. Que jo ho desitgi no implica que ho hagin de desitjar també els altres.

Una col·lega de professió de fora, amb qui no ens coneixem personalment, em felicita les festes i em diu que va seguint el que faig per trobar l’ocasió de veure’ns i anar a fer un cafè juntes. Dono per fet que és bona gent i agraeixo l’afecte que em mostra. Però, ¿ha pensat si jo també ho vull? ¿S’ha plantejat la possibilitat que jo no vulgui el mateix que ella? És evident que no. Si ho fes, afegiria un senzill i deferent: “M’agradaria molt, si algun dia vols i pots”. Potser ni m’ho proposaria. Molt sovint quan desitgem o demanem coses ens centrem només en les nostres necessitats i no pensem en les dels altres. Si jo li digués amb la mateixa desimboltura que no estic per anar a fer cafès amb totes les persones que m’ho proposen, probablement s’ofendria. No ho faré perquè procuro no fer dependre la meva amabilitat de la dels altres. Però convé molt que aprenguem i ensenyem a demanar bé les coses i a transmetre els nostres desitjos amb empatia i assertivitat. Els altres també tenen els seus i pot ser que difereixin completament dels nostres, i això ens obliga a ser força més prudents i respectuosos del que som a vegades.