Gustave Flaubert
L'autor de Madame Bovary era el segon dels sis fills del cèlebre cirurgià de Rouen Achille Cléophas Flaubert. Aquest home, d'origen camperol i de caràcter brusc, va aconseguir un gran prestigi i va acabar dirigint l'Hospital Dieu de Rouen, cosa que el mantenia molt ocupat. La seva dona, la Justine, era la que es feia càrrec de l'educació dels fills. Justine Fleuriot era filla del metge de Pont l'Évêque i, per part de mare, descendia d'una de les famílies més antigues de Normandia.
El matrimoni Flaubert i els seus sis fills vivien en una casa adossada a l'Hospital Dieu de Rouen i és en aquesta casa on actualment hi ha el Museu Flaubert. La ciutat, a la desembocadura del Sena, considera l'escriptor el seu fill més notable després, no cal dir-ho, de l'heroïna Joana d'Arc, que va morir cremada a la foguera a la plaça del mercat. El Gustave era un nen tímid, ingenu i molt guapo. Tot i que va tenir certes dificultats per aprendre a llegir i escriure, es va acabar refugiant en la lectura per fugir de la pràctica de l'esport. Qualsevol mena d'exercici físic l'horroritzava. Va estudiar primer al College Royal de Rouen i, a partir dels nou anys, a l'institut de la ciutat. Fora de classe era un nen pacífic, que era feliç assegut escoltant les històries que li explicava la mare o qualsevol que volgués fer-ho.
Quan va començar a mostrar una inclinació decidida pels llibres i per l'escriptura, el seu pare no es va estar de dir que allò era cosa de ganduls. Tot i això, Gustave Flaubert va mantenir-se fidel a la seva vocació i va començar a practicar en una petita revista literària, anomenada Colibrí , que gairebé redactava sencera. El primer text seu que hi va sortir publicat, quan Flaubert tenia quinze anys, va ser un relat titulat Bibliomanie i que, curiosament, explicava la història d'un llibreter de vell de Barcelona. Es tractava del cas de fra Vicenç, un monjo de Poblet que va acabar vivint a Barcelona després de la destrucció del monestir l'any 1835 i que es va dedicar al negoci de la compravenda dels llibres de vell. Aquells anys hi va haver a la capital catalana un seguit de crims inexplicables. Finalment es va descobrir que fra Vicenç n'era responsable i que les víctimes eren clients seus. L'objectiu dels assassinats era recuperar els llibres de gran valor que els havia venut perquè no podia suportar separar-se'n. Estimava més els llibres que les persones.
Els llibres eren en aquell moment, i serien en el futur, un dels grans temes de l'obra de Flaubert. L'altre gran tema, l'amor, el va descobrir d'adolescent un estiu a Trouville-sur-Mer, on va conèixer el gran amor de la seva vida, Elisa Schlésinger. Ell tenia quinze anys i ella vint-i-sis i la seva apassionada i breu història d'amor va inspirar la trobada amorosa descrita a L'educació sentimental . Quan Flaubert encara era jove li van diagnosticar epilèpsia, però les crisis van anar desapareixent amb la maduresa i només van tornar a afectar-lo els últims anys de vida. Els que el van conèixer asseguraven que el jove Flaubert no es va deixar vèncer per aquelles crisis i que va aconseguir mantenir intacte el seu entusiasme vital.
