Grans reptes. Anem tard
“ El Congreso dificulta que las diputadas ejerzan la maternidad ”, titulava aquest juliol Eldiario.es arran del cas de Susana Díaz, la presidenta andalusa (encara és hora que hi hagi debats públics sobre les paternitats de polítics homes). El 2012 la senadora socialista Iolanda Pineda encara donava el pit al Narcís a la cambra alta, on el vot telemàtic no s’aplicaria fins a l’any següent; des del 2011 ja existia al Congrés per “maternitat, paternitat o malaltia greu”, si bé al cap d’un any se n’enduririen les condicions per evitar-ne l’abús.
El Parlament català va ser pioner a Espanya a l’hora d’implantar la delegació del vot per maternitat el 2006; va estrenar-la Dolors Camats. Fins aquest any, però, no la facilitava en casos de paternitat o malaltia greu. L’any passat instava també Madrid a promoure-la als ajuntaments, que fa anys que ho reivindiquen. “Fóra bo que es recollís en la futura llei de governs locals”, apunten fonts tant de la Federació de Municipis (FMC) com de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
