ESTHER ESCOLÁN

Gestionant fills

El 4 de juliol, psicòlegs, pedagogs, professors, investigadors i divulgadors van debatre a Barcelona sobre educació amb pares i mares

Gestionant Fills / FOTO: GESTIONANT FILLS / GETTY Zoom

Educar els nens és una tasca que requereix temps, dedicació, diàleg, comprensió i empatia de pares i mares. Es tracta, tanmateix, d’una carrera de fons que molt sovint desperta dubtes i inseguretats que segur que es podrien pal·liar intercanviant experiències, idees i consells amb altres pares. I en aquest intercanvi pedagogs, educadors i experts en criança segur que serien més que benvinguts.

Aquest és l’escenari de partida de l’esdeveniment Gestionant Fills, que va celebrar-se a Barcelona dissabte passat i que havia debutat prèviament, al mes de desembre, a Madrid. Un punt de trobada entre pares, mares i experts en educació que, en paraules del seu director, Leo Farache, busca “col·laborar des de la molècula que suposa una idea en la millora de la consciència, la il·lusió i el coneixement per educar millor els nostres fills, i que ells ho percebin d’aquesta manera”. Més de 700 pares i mares van assistir a la jornada per aprendre de la mà d’experts a abordar millor els reptes educatius d’avui. L’efecte de les noves tecnologies en el desenvolupament cerebral dels fills, l’educació de les emocions, ensenyar als fills maneres de viure, potenciar el seu talent i afrontar la seva etapa adolescent van ser alguns dels temes que es van tractat durant la trobada.

Coresponsabilitat

El professor i formador d’educadors Carlos González va fer-se càrrec de la ponència Tots som mestres, descobreix-ho als teus fills. González va recomanar als pares i mares ensenyar als fills maneres de viure, perquè siguin els mateixos nois i noies els que trobin l’estil de vida, l’escala de valors i els reptes propis. “Es tracta que a través de l’educació trobin camins per ser autèntics més enllà del que la cultura i les circumstàncies esperin d’ells, cosa indispensable per a la seva felicitat”, va explicar González. Això demana dels progenitors ser coherents entre el que diuen, el que senten i el que pensen, a banda d’incorporar la intel·ligència emocional al seu arsenal d’eines com a pares i mares. “Només així podran donar la lliçó que tothom entén: l’exemple”, va afegir González.

Una autenticitat que a l’hora d’aconseguir-la requereix un tàndem imbatible entre pares i mares, que en ple segle XXI van descobrint a poc a poc que quan comparteixen la criança i l’educació dels seus fills tothom hi guanya. Pau Almuní, un dels pares al capdavant de #Papablogueros, que també va participar en l’acte, va subratllar que “cal eradicar el rol de pare que ajuda a casa i que és el proveïdor de la família mentre la mare se’n fa càrrec”. Per desmitificar aquesta idea i altres, Almuní insta a actuar en nombrosos fronts, començant pel mateix llenguatge, ja que segons el seu parer ajudar a casa, ser un paràs o un pare exemplar “són termes incorrectes perquè titllen d’heroica una cosa que és i hauria de ser normal: que els pares assumeixin totalment els seus drets i obligacions i que mares i pares siguin coresponsables de les decisions i camins que prenguin els seus fills”.

Noves tecnologies

Vivim en un món on tot se succeeix a un ritme vertiginós i on els models familiars i educatius es pensen i repensen de manera contínua. Això provoca que l’educació dels nostres fills estigui condicionada per factors externs que, un cop arriben, grans i petits hem d’incorporar en el nostre dia a dia. Aquest és el cas, per exemple, de les noves tecnologies i l’univers 2.0, una qüestió que també va ser abordada al llarg de la jornada Gestionant Fills.

¿Com hem de tutelar i dosificar la relació dels nostres fills amb aquestes noves tecnologies? El neuropsicòleg Álvaro Bilbao, que també va ser present a l’acte, va afirmar que els pares haurien d’exercir un control absolut sobre la tecnologia i limitar-la al màxim fins que la canalla tingui sis anys. “Fins a aquesta edat, nens i nenes han de créixer totalment lliures de pantalles i han de córrer, saltar, jugar i explorar amb les mans”, argumenta Bilbao. Després cal limitar el temps d’exposició a la televisió i a altres tipus de pantalles, “però també ensenyar-los idees bàsiques com que el que passa a la xarxa es queda a la xarxa i assegurar-se que saben de quina manera han de protegir la seva intimitat”, va ressaltar.

Val a dir, així mateix, que “tenir l’acompanyament i el control dels pares evita riscos associats a l’ús de la tecnologia com són les conductes addictives, una tolerància més baixa a la frustració, l’obesitat o la depressió infantil”, alerta Bilbao. Ben dosificades, a més, les noves tecnologies “permeten que les criatures coneguin realitats llunyanes a la seva, puguin parlar amb altres nois i noies de la seva edat, accedeixin al coneixement amb més facilitat i fins i tot que aprenguin un llenguatge de programació”, va explicar el neuropsicòleg, que no obstant va insistir que durant tot el desenvolupament del cervell, que va dels 0 als 23 anys, “com menys tecnologia, millor”.

I a l’adolescència, què?

Per norma general, l’adolescència és una època una mica convulsa que molts pares i mares temen però que es pot superar bé si eduquen la canalla en una sèrie d’actituds i valors. “Una bona adolescència comença a la infantesa”, va defensar la pedagoga, mestra i terapeuta familiar Eva Bach, al capdavant de la ponència Educar en i per a l’adolescència. Bach anima els pares a posar en pràctica “l’empatia, l’escolta amorosa i respectuosa, la comunicació assertiva i la tendresa amb els fills, alhora que se’ls dota d’autonomia deixant-los assumir nous reptes gradualment i equivocar-se, negociar, marcar uns límits...”. Bach va insistir, tanmateix, a “educar per a l’adolescència des de la infantesa, però sense anticipar l’adolescència”.

Un cop en l’adolescència, Bach proposa desplegar un acompanyament dels fills “basat en l’acceptació amorosa i incondicional, valorant-los pel que són més enllà dels seus encerts i errors; la confiança en el seu potencial; la comunicació des de l’afecte, evitant dramatismes, xantatges, retrets o amenaces; l’autonomia progressiva i els límits clars i ferms sustentats en criteris raonables, flexibles i revisables”. També va recomanar “guiar-los sense ferir el seu amor propi; permetre que transgredeixin, ja que és l’única manera que no siguin submisos i tinguin criteri propi; deixar que entrin altres adults de referència en la seva vida i compartir alguna cosa important amb ells”.