No sóc budista, ni crec en la reencarnació, però per si de cas no fa gaire vaig comprovar la data de la mort de l'actor Charlton Heston. No, no podia ser. El petit dels menors d'edat que tinc a càrrec no podia de cap de les maneres ser una reencarnació d'en Charlton. Ell va néixer el 2005 i mister Heston va estirar la pota el 2008. Va ser un alleujament comprovar que la dèria per les joguines bèl·liques del MEC (menor d'edat a càrrec) no era culpa de l'esperit okupa d'una de les cares i mandíbules més conegudes de l'ANR (Associació Nacional del Rifle dels EUA) i que un bon dia l'obsessió podria desaparèixer. Però d'altra banda la constatació va deixar ben clar que quan l'element té curiositats vitals tan interessants com saber com coi es fa la pólvora no li puc penjar el mort al mort d'en Charlton. Caguntot.

No em dóna la gana

Tinc un passat d'acció i un present de pensament pacifista. I no em dóna la gana de proporcionar reproduccions exactes de míssils aire-aire de mida infantil perquè el menor d'edat jugui sense que la políticament correcta de la seva progenitora el destorbi com si fos una mosca agònica de primers de setembre. Al que cregui que sóc una hiperbòlica el convido a passejar-se per determinades seccions i aparadors de determinats establiments de joguines. Tot i que camuflats d'estris de llançar aigua o projectils d'escuma, el que inspiren no és precisament una remullada i alegria, sinó, més aviat, una descàrrega de tànatos, adrenalina i testosterona en vena.

Així i tot, tinc persones al meu voltant que es dediquen a sabotejar la meva fermesa i, fora de la llar familiar, el petit dels MEC gaudeix d'un arsenal que faria enveja al menor dels germans Dalton. Per tal de mantenir un cert prestigi i estima vaig haver de transigir una mica. Però ho vaig fer per figura interposada monàrquica. O sigui, que els Reis li van proporcionar algun estri mortífer de fireta i servidora no el va llençar a la brossa. El petit MEC, en obrir el paquet, es va emocionar i des de llavors la seva fe en la monarquia va en direcció contrària a la tendència predominant en la nostra societat.

Repressió

Però la meva generositat (ni que sigui camuflada) no ha passat d'aquí, i de les armes medievals o starwàrtiques. M'he mantingut pertinaç, ferma i llauna i el bonisme-naïf de negar-me a regalar el kit del petit guerriller txetxè m'ha portat una bonica sorpresa. Després de preguntar reiteradament "Mama, va, digues, com es fa la pólvora?", i jo de respondre-li honestament que "ni punyetera idea, fill", va decidir que si volia obtenir una resposta més efectiva havia de desviar el seu centre d'interès per algun tema semblant però que a casa colés. I en lloc de preguntar per la pólvora, l'esclat de les bales i altres delícies, ho va fer pels petards i els focs artificials. I aquest estiu, l'endemà que gaudíssim d'un espectacle pirotècnic espaterrant, va declarar públicament que de gran seria... químic! Desconcertats vam preguntar-li el perquè i ens va respondre que, de fet, el seu objectiu final era convertir-se en fabricant de focs artificials i que ja sabia que per ser-ho havia d'estudiar química.

No tenim ni idea de com ho ha descobert, però tant se val. Ni tampoc sé què farà en el futur, ni si serà químic, artificier, o venedor de cremalleres irrompibles, però el que sí que sé és que, per una vegada, ser políticament correcta no em sembla tan horrible.