ESTHER ESCOLÁN

Fugint de l’exclusió

Nombroses entitats treballen al nostre país per pal·liar els efectes de la pobresa infantil

Fugint  de l’exclusió / CASAL INFANTS / FUND.CAT-LA PEDRERA Zoom

Al’octubre, l’Unicef feia públic l’informe Els fills de la recessió: l’impacte de la crisi econòmica en el benestar infantil als països rics. L’estudi desvelava que Espanya, amb 2,2 milions de nens en situació de pobresa, se situa entre els cinc països europeus amb un índex més alt de pobresa infantil, una situació que afecta, a escala global, 76,5 milions d’infants d’arreu dels 41 països més rics del món. L’informe feia públic, igualment, que la taxa de pobresa infantil a Espanya va augmentar en vuit punts entre els anys 2008 i 2012 i que, actualment, un de cada tres nens viu sota el llindar de la pobresa a l’Estat, una situació que dificulta substancialment el dia a dia de milers de famílies i que provoca que els més petits de la casa accedeixin amb moltes dificultats a aspectes com l’educació o una alimentació suficient i equilibrada, entre tants altres.

En aquest marc, i quan la crisi econòmica impedeix que es destinin més fons públics a polítiques socials que pal·liïn els efectes de la pobresa en les criatures, sorgeixen tot un seguit d’iniciatives ciutadanes, fundacions i entitats que abanderen la lluita contra les desigualtats i la falta d’oportunitats per accedir a una vida i un futur plens.

Acompanyament

El Casal dels Infants -antic Casal dels Infants del Raval- actua en barris que acumulen situacions de desigualtat i exclusió i on cal abocar més esforços per garantir els drets dels nens. La seva directora, Rosa Balaguer, explica que el casal el conceben “com una casa i els infants sovint ho expliquen així”. En aquest escenari, l’equip que n’està al capdavant -format majoritàriament per voluntaris-“acompanya els infants i les seves famílies en el seu dia a dia per intentar generar el màxim d’oportunitats de benestar i millora de la seva situació”.

L’espai acull diversos serveis i activitats adreçats a nens i joves entre zero i 21 anys i a les seves famílies al llarg del dia, i posa especial èmfasi en l’educació, que, en paraules de Balaguer, “esdevé clau per a la transformació social”, d’aquí que tots els serveis i activitats desenvolupades en el marc del casal “comparteixin l’eix educatiu com a motor de canvi per a les persones”. Una tasca, d’altra banda, que traspassa les dependències del casal i involucra la xarxa de persones, famílies, serveis, escoles, espais, equipaments i organitzacions que han d’actuar des de diferents àmbits pel benestar dels seus infants, ja que, com apunta Balaguer, “cal una tribu per educar un infant”.

Una tribu que, dia rere dia, l’equip de voluntaris del Casal dels Infants s’afanya a consolidar als barris del Raval i el Besòs, de Barcelona; a la Mina, de Sant Adrià de Besòs; als barris de Fondo i Raval - Santa Rosa, de Santa Coloma de Gramenet; a Llefià i Sant Roc, de Badalona, i a Salt, on també són presents.

Reforçar l’autoestima

Des dels espais educatius que crea el Casal dels Infants, s’incideix especialment en la relació entre ells, amb ells mateixos (autoestima, confiança, expectatives...), amb les seves famílies (vincle positiu, espais de lleure i reforç escolar), amb l’escola i amb el barri (pertinença, participació...). Amb els joves, a més, fan tasques de suport en els estudis i formació en oficis, de manera que els nois i noies construeixen relacions duradores amb les empreses, que els ofereixen oportunitats de feina.

Un reforç, el de l’autoestima, al qual també fa referència la Lita Álvarez, directora de la Fundació Quatre Vents, que treballa colze a colze amb una cinquantena de nens, així com amb les seves famílies, diàriament. A part de cobrir necessitats bàsiques a través dels menjadors per a infants, de beques per a bolquers, de productes d’higiene, de servei de bugaderia i d’habitatge -a través de pisos d’acollida-, les activitats i tallers que s’organitzen en el si de la fundació pretenen donar suport emocional personalitzat i oferir la possibilitat de millorar les habilitats parentals. També busquen ajudar a accedir al mercat laboral, entre altres coses, ja que, com apunta Álvarez, “créixer en un entorn de pobresa no només destrueix el benestar, la integració social i l’autoestima de l’infant, sinó que també redueix les oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament, cosa que condiciona la seva vida futura”.

L’educació, un dret

Si hi ha una eina clau que permeti obrir portes i progressar personalment, professionalment i socialment és l’educació. I precisament els nens en risc d’exclusió o bé accedeixen a l’educació amb força dificultats o bé l’abandonen quan abracen l’adolescència. Precisament, per posar fre a les elevades taxes de fracàs escolar, que a Catalunya freguen el 30%, la Fundació Catalunya - La Pedrera va posar en marxa el curs 2013-2014 el Programa d’Acompanyament per a l’Èxit Educatiu.

La iniciativa, pensada com a complement familiar i de les escoles i articulada a través de 20 espais socials repartits arreu de 14 municipis, “no tan sols ofereix un espai perquè la canalla faci els deures i/o diferents tallers que potencien la seva creativitat, sinó que aquests llocs esdevenen un indret on les criatures també juguen, se socialitzen i se senten estimats”, explica Montse Xixons, cap de comunicació de la Fundació.

En aquests espais, la fundació atén majoritàriament infants i adolescents que necessiten reforçar els hàbits d’estudi i trobar un espai de treball on poder contrastar dubtes amb altres companys i amb un adult que els ajuda a resoldre’ls. Així, dues tardes a la setmana, de cinc a vuit i en grups organitzats segons l’edat, un equip tècnic conformat per professionals del món educatiu i social (mestres, pedagogs, educadors socials), així com per voluntaris amb experiència i formació en l’àmbit educatiu, treballen de valent amb tots ells. ¿L’objectiu d’aquesta iniciativa? “Reforçar les seves habilitats innates per contribuir a la seva capacitació integral com a persones, cosa que implica per part nostra un acompanyament que els permeti adquirir la màxima autonomia per aprendre a aprendre, així com la capacitat de transformació i superació personals”, subratlla Xixons.

Un aprenentatge, tanmateix, que no se centra només en les competències acadèmiques, sinó també en l’adquisició d’habilitats socials i de gestió de les emocions.