La pitjor mare del món

Formes verbals

Formes verbals / GETTY Zoom

De tant en tant em dic que hi ha moltes coses que hauria de fer, i per aconseguir complir els objectius em faig llistes perquè el cap no m’esclati, com en aquelles fantasies terrorífiques que de vegades m’assalten els diumenges al vespre quan repasso el panorama de la setmana entrant. Són coses meves, de feina, i també n’hi ha moltes de relacionades amb els menors d’edat a càrrec (MEC) que, ai, em pesen a la consciència.

Hauria de...

Hauria de sorprendre al petit dels MEC preguntant-li quan fan set per vuit, així, de sobte. Tinc la sospita que em respondrà trenta-tres i que a les tasques sabudes hi hauré d’afegir el repàs de les taules de marres. I hauria de fer que, en acabar els entrenaments de futbol, fes els estiraments aquells que va recomanar-los l’osteòpata, i que ha fet més en mode realitat virtual que en carn i ossos. I ja posats a apuntar coses que hauria de fer si fos una bona progenitora, també hauria d’amagar totes les galetes i cereals de casa, i afirmar que se les han menjat un exèrcit de formigues amants dels glúcids i els hidrats de carboni, i provar que en lloc de tant de sucre esmorzin una mica millor.

Amb el mitjà hauria d’aprendre un idioma nou, com ara el bielorús, per provar a veure si així la comunicació millora. I també hauria de fer-li preguntes que no semblessin opressives i sí molt casuals sobre el primer llibre de Joc de trons, que diu que està llegint. Diu. I si les respostes no són les esperades, hauria de tenir prou paciència i comptar fins a 1.345.256 i llavors i només llavors suggerir-li alguna altra lectura. I amb la gran hauria de prendre mesures extremes amb les seves restes capil·lars, llargues, invasives, negres i brillants, i fer fotografies dels milions de llocs on deixa el seu rastre i que no són la brossa, i fer una exposició al vestíbul de l’edifici amb el títol El lavabo pelut i altres estances. Per no parlar de la mania de no fer servir el penjador de motxilles i bosses, que tan amorosament va bricolar el pare de les criatures, total per ser ignorat sistemàticament.

I amb tots plegats, hauria d’enfaixar-me la disfressa d’inflexible membre de la troica per recordar-los que casa no és un hostal i que ells també s’han d’arremangar, i que si no ho fan hauran d’acceptar les conseqüències. I quan pronunciï la paraula conseqüències a la disfressa de troica li haurien de sortir banyes, fum i olor de sofre.

...però potser no ho faré

Sí, hauria de fer aquest munt de tasques però em passa que he fet dimitir la forma verbal hauria de per ineptitud i assetjament laboral. En lloc seu he fitxat una altra forma verbal que m’explica acudits, i que sap que anar amb el coet al cul i l’angoixa al cor mai ajuda i que no és altra que aniria bé que. Amb l’ aniria bé que m’hi entenc millor, perquè sempre du posades les ulleres de 3D que tant m’agraden, i comprèn que si un dia m’oblido d’allò que aniria bé que, no és tan greu, i a sobre m’ha confessat que l’infern dels progenitors voluntariosos però poc complidors només és una llegenda urbana.

Així que aquí em teniu, refent la llista i apuntant les coses que aniria bé que fes servidora, i només de canviar la forma verbal em sembla que em sento més lleugera i que la podré enllestir millor i sense tant d’estrès. I, al final, en un rampell d’inspiració hi apunto: aniria bé que brindés de tant en tant amb vermut del Matarranya. I va i ho faig.