EVA CALVET

Fins als guixos! Com sobreviure a un estiu enguixat

Fins als guixos! Com sobreviure a un estiu enguixat / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Fa un parell de mesos, el Pau (12 anys) practicava salts de trampolí amb l'ajuda d'un llit elàstic. Era divendres a la tarda i l'endemà havia de participar en una final del campionat de Catalunya d'aquesta modalitat. Mentre saltava, la cama dreta li va quedar enganxada entre el llit i les molles. L'entrenadora i els companys van córrer a ajudar-lo. "Van ser uns moments molt angoixants", recorda el Pau. "Estava molt espantat i la cama em feia molt mal". Va arribar l'ambulància i el van portar a l'Hospital de la Vall d'Hebron. El diagnòstic: fractura oberta de tíbia i peroné.

És a dir, que han hagut d'enguixar-li la cama. "M'han col·locat un guix amb una finestreta per poder controlar els punts de la ferida; per això, a més de calmants, he hagut de prendre antibiòtic". Però potser el pitjor de tot plegat ha estat l'anunci del temps que el Pau hauria d'estar enguixat: vuit setmanes. Això ha significat, entre altres coses, renunciar a moltes activitats d'estiu. La lesió el va obligar fins i tot a acabar prematurament el curs escolar a principis de juny.

El primer mes se l'ha passat amb la cama estirada al llit o a la cadira. Els pares li han buscat una cadira de rodes perquè pogués bellugar-se. "No paro taula, m'han d'ajudar a vestir-me i m'escaquejo de fer-me el llit". La dutxa la resol amb una bossa especial que cobreix la cama, que manté estirada tota l'estona en un tamboret. Ara ja ha començat a anar amb crosses. "Són inaguantables! El guix em fa suar i em fa molta picor", es lamenta.

Al Dylan (13 anys) una de les coses que li agraden més és el saxo. Fa cinc anys que el toca i aquest estiu tenia grans expectatives: unes colònies de deu dies dedicades a aquest instrument en companyia dels seus amics. Però els plans es van esguerrar quan, jugant a futbol a l'escola, va fer un mal gest i es va fracturar el radi i el cúbit. Resultat: 6 setmanes amb el braç enguixat, les colònies anul·lades i cap possibilitat de banyar-se a la platja.

Activitats a l'aire lliure

Tant el Pau com el Dylan s'han lesionat fent activitats esportives. I és que segons el cap de traumatologia de l'Hospital de Sant Joan de Déu, Ramon Huguet, aquesta és una de les causes principals que explica aquestes lesions. "Com més activitats a l'aire lliure, més risc de patir accidents". Això explica que aquest tipus de lesions es produeixin sobretot a la primavera i a l'estiu. Els motius que provoquen les fractures són diversos: relliscades, topades, accidents de moto o bici, etc.

El mal del Dylan és molt semblant a la de la Marina (11 anys), ja que també s'ha fracturat el radi. En el seu cas va ser patinant al jardí amb les amigues. "Estic enfadada i indignada. Aquest estiu m'he quedat sense colònies, platja i piscina". Tot i això, tradicionalment les noies han patit menys fractures que els nois. Segons Ferran Collado, traumatòleg pediàtric de l'Hospital General de Granollers, la proporció de fractures entre els nens i les nenes és de 2,7 a 1. Per Collado, "més que per factors genètics, això té a veure amb motius culturals". De fet, habitualment els jocs que practiquen els nens són de més risc. Per això hi ha més possibilitats que es facin mal. Amb tot, aquest procés s'ha anat modificant amb el temps, segons Ramon Huguet. "Es tendeix a una certa igualtat en aquest sentit, perquè les nenes cada vegada practiquen més esports".

El Pau, el Dylan i la Marina potser no tindran un gran record d'aquest estiu que hauran passat amb un braç o una cama enguixats. El Joffre, que aquest juliol ha fet onze anys, hi pot afegir encara un nou greuge: repeteix guix i fractura per segona vegada en poc temps. A finals de maig es va fer una fissura a la mà esquerra, i al cap de deu dies es va trencar el radi de l'altre braç. A pesar d'això, la Cristina, la seva mare, assegura que, més enllà d'algun moment puntual, el Joffre ha pogut fer una vida relativament normal.

Però certament aquest lesió els ha obligat a reinventar el seu estiu. El Joffre ha deixat Barcelona per una casa més tranquil·la. La Marina ha fet llargues passejades i l'ha fet petar amb les amigues. El Dylan ha sigut més dràstic: ha agafat un avió i s'ha plantat a Anglaterra, on viuen els seus avis. I el Pau ha passat una primera etapa més contemplativa (dibuixar, llegir, jugar amb la Wii), però més endavant ja ha començat a sortir més i ha passat també uns dies a Sant Feliu de Guíxols.

Canvi de rutines

Qui també ha hagut de canviar les rutines d'aquest estiu són els pares. L'Olga, la mare del Pau, explica que ella també va acabar precipitadament les classes: com a professora, d'una banda, i també com a alumna d'un grau que està cursant. "Sort de la meva sogra, que és un sol!", afirma. L'Olga reconeix que tota la família ha fet un gran esforç per fer més passadora la lesió al Pau. La Cristina, la mare del Joffre, explica que la lesió ha fet canviar els dies de vacances, però es mostra molt empàtica amb el que li ha passat el seu fill. "A mi em va passar el mateix quan era petita. Vaig caure per les escales. Recordo que em va fer molt mal!"

En tots els casos, la recuperació no serà excessivament problemàtica. Els traumatòlegs coincideixen que és més senzilla com més petit és el pacient. Segons el doctor de la unitat ortopèdica pediàtrica de la Vall d'Hebron, César Galo, en general no és necessari fer rehabilitació per a una immobilització de poques setmanes. "Només és necessari en nens que, ja sigui per dolor o bé per por, tenen dificultats a l'hora de fer les activitats quotidianes". I conclou: "El que es recupera més ràpid és la mobilitat, i després ve la musculatura". El Dr. Galo també precisa que les cames requereixen més temps de guix que els braços. Pel traumatòleg Ferran Collado, el temps de guix tendeix a allargar-se més en nens que en adults "perquè saps que quan se'l treguin començaran a córrer i no pararan quiets".