29/08/2015

Teniu Fills suspesos?

2 min

Després de vint-i-cinc anys de no exercir com a professor, el meu amic Benet no només és un bon observador de les diferències entre ara i aleshores, sinó que de vegades em fa veure les coses d’una manera ben singular. Se les mira com si les veiés per primera vegada.

Qui es va inventar els suspensos del juny i els exàmens de setembre? Segons en Benet, sembla mentida que faci potser un segle que aquest sistema funciona i no se’ns hagi acudit res millor. Diu que fer estudiar els alumnes a l’estiu és un càstig mal plantejat, perquè afecta les famílies i perquè resol malament la causa del fracàs acadèmic. Per a les famílies és un problema. ¿S’ha de baixar a la platja més tard perquè el nen ha d’estudiar? Si les famílies són de viatge, ¿han de tornar d’hora a l’hotel perquè el nen faci els exercicis de matemàtiques? Hi ha, a més, les disputes entre els pares: a veure qui s’ocupa de resoldre-li els dubtes gramaticals, a veure qui li repassa les operacions amb fraccions, a veure qui li pregunta la Revolució Industrial i els orígens del capitalisme. Per no parlar de les disputes que afecten els progenitors separats, on sovint n’hi ha un que es queixa que amb l’altre no han fet prou deures, i ara li tocarà al segon fer la feina del primer i controlar la criatura.

En Benet segueix el seu raonament: “Podríem pensar que el càstig familiar és merescut, perquè els pares també són culpables, per negligència, del fracàs del nen o la nena. Però, i els professors? No en tenim cap culpa? Si la tenim, també hauríem d’assistir els pares durant l’estiu, i si una família passa uns dies a l’Estartit, nosaltres hauríem d’aparèixer per resoldre els dubtes de la criatura mentre la resta de la família, pares i fills aprovats, baixen a la platja”.

I continua: “Si no som culpables ni pares ni professors, i és l’alumne tot sol qui s’ha d’espavilar per aprovar al setembre, el sistema és encara més absurd. A l’escola l’alumne disposa de professors, psicòlegs i espais i tecnologia adequats. A més, l’avaluació no depèn només dels coneixements. També es tenen en compte aspectes com ara l’actitud, l’esforç, l’interès o la participació. ¿Com pot ser que, finalment, els avaluem només amb una prova? ¿No és absurd que fracassin a l’escola i se’n surtin, en canvi, quan estudien pel seu compte?”

“I què faries?”, li pregunto. I respon: “Suprimir els exàmens de setembre”.

stats