Un 20,1% dels adults d'entre 25 i 54 anys estan a l'atur, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya del segon trimestre del 2012. Molts d'aquests adults són pares i un dels grans tràngols que han hagut de passar, a banda de perdre la feina, òbviament, és plantejar-se com explicar-ho als fills. No és fàcil fer-los entendre que el pare o la mare ara no treballaran durant un temps i que això comportarà un canvi d'hàbits a casa. El primer, que el pare o la mare seran més a casa, tot i que continuaran ocupats buscant feina. El segon, que amb la pèrdua del lloc de treball sovint baixa el poder adquisitiu de la família i això repercutirà també en els infants. I hi haurà coses que no es podran comprar. Com els hi expliquem?
"He perdut una feina, però m'he trobat una filla"
Martí Garcia, exdirectiu d'una empresa, assegura que el mes de gener passat va perdre una feina, però va guanyar una filla. Marxava de casa cada matí a les 8, i en tornava molt tard, a les 21 o les 22. A la Martina, la seva filla de 5 anys, la veia els caps de setmana, perquè els dies de cada dia era la mare, amb jornada intensiva, la que l'anava a recollir a l'escola. "Vivia la Martina en diferit, perquè era la meva dona la que m'explicava què havien fet, què li havia dit, què havia passat a l'escola", diu el Martí.
A partir del gener, el Martí va deixar de cobrar, malgrat que encara va continuar uns mesos anant a l'oficina per fer reunions. Cada cop menys. A partir del mes de maig, va començar a tenir tots els dies lliures, ja sense cap reunió, i, per tant, va començar una altra feina, la de buscar-ne. "Justament això és el que li vaig explicar a la Martina: el pare té ara la feina de buscar feina. I mentre la faig, tinc temps de portar-te a l'escola i de venir-te a recollir".
El canvi és molt important. A les 17 de totes les tardes del maig i el juny, el Martí ha anat a recollir la seva filla a l'escola. També han esmorzat junts i ha estat ell qui l'ha portada a l'escola. La mare ha continuat treballant, de 8 a 15, i a les tardes, tots tres han fet activitats. "M'he adonat de tot el que m'estava perdent per no poder estar amb la Martina, perquè m'he trobat amb una criatura molt madura, que fa unes reflexions que em deixen bocabadat", diu el Martí.
A més, sense haver de dir explícitament res sobre els diners, la Martina ha entès que algunes compres o alguns capricis que abans els pares es permetien s'han reduït dràsticament. "Esclar que ella ha continuat demanant coses, però quan li diem que no pot ser, i no hi afegim cap altra raó, la Martina ho accepta".
Tot plegat podria semblar que és flors i violes. I no ho és. La feina de buscar feina és tan dura i estressant com quan es treballa, però el Martí ho ha viscut com una oportunitat per retrobar-se amb la seva família i, sobretot, amb la filla, la Martina, de qui ha pogut gaudir en directe.
"Ens hem esperat i els hi explicarem ara al setembre"
Rosa López és periodista, com el seu marit. Ella fa un any i mig que està a l'atur i ell va començar al juliol, quan no li van renovar el contracte per una reducció dràstica de personal que va fer l'empresa on treballava. "Com que el canvi va ser al mes de juliol, vam optar per no dir-los res durant tot l'estiu, perquè tenim uns fills molt patidors de mena i volíem que visquessin les vacances com cada estiu", diu la Rosa.
Així doncs, l'estiu l'han passat amb "normalitat econòmica", diuen, sense gaires restriccions, perquè tant la Rosa com el seu marit cobren de l'atur, però a partir d'ara tenen clar que explicaran als fills que ni el pare ni la mare treballen. "No ho explicarem com si fos un drama; tampoc no els farem asseure i els avisarem prèviament que haurem de parlar d'una qüestió molt seriosa". Els hi volen dir amb tanta tranquil·litat com sigui possible, per fer-los saber que els pares estaran més hores a casa i que mentre ells siguin a escola ells estaran buscant feina. Aquest fet els permetrà dir-los també que a partir d'ara hauran d'estar-se d'algunes coses. "No és que siguem una família que hàgim viscut per sobre de les nostres possibilitats, però ens haurem d'estrènyer molt el cinturó", afegeix la Rosa.
La idea és que entre els quatre puguin escriure una llista de prioritats. "Tenim clar que en el top ten de les prioritats de la Paula, de 14 anys, i el David, de 9, hi haurà els assumptes de l'escola". Els llibres i el material escolar, els compraran. També els apuntaran a les excursions escolars. "Aquest any, de moment, ho podrem pagar; l'any que ve, si la nostra situació continua igual, ja ho veurem", diu la Rosa.
