Ficció per inspirar

La figura del nen científic és recurrent. No només als contes escrits, sinó també a la ficció televisiva o al cinema. Harry Potter va obrir el camí. Les seves històries són plenes de màgia, però realment és el fet de ser un bon estudiant i experimentador el que li permet resoldre les dificultats. No es tracta de ciència en el sentit més estricte, però sí d'un nen que s'ho passa bé experimentant i aprenent, els valors que cal tenir per despertar l'instint científic. Un altre exemple és Doraemon, que tot i que els seus enginys tenen poc a veure amb la ciència, sí que pot inspirar en el nen el desig d'inventar.

D'altra banda, cada cop són més els personatges de ficció que recorren a la ciència en comptes de la màgia per explicar uns poders especials. A la sèrie Sabrina , per exemple, una nena parla de clonació quan es refereix a la capacitat de crear dobles seus. O les tortugues Ninja, que són mutants a causa del contacte amb una sèrie de productes químics. Alguns estudis indiquen que precisament els continguts científics diluïts a la ficció contribueixen més a l'aprenentatge i a l'atracció dels nens per la ciència que els etiquetats explícitament com a divulgació científica.

En el terreny de la ficció, un altre dels temes de debat és la imatge estereotipada del científic, sovint presentat com a dolent o com a esbojarrat. Cada cop més, però, es tracta d'un personatge bo i que contribueix al bé de la humanitat. I no és casual.