XAVIER TEDÓ

Fent camí cap a l'autonomia

Una cinquantena d'escoles de Barcelona disposen d'itineraris més segurs per afavorir que els nens hi puguin anar sense un adult

Fent camí 
 Cap a l'autonomia / FOTO: V. OLÍMPICA / MONTSENY Zoom

Afinals d'abril s'inaugurava el Camí Escolar, Espai Amic del barri de Vallcarca i els Penitents, que dóna servei a l'alumnat i les famílies de les escoles Farigola i Montseny i de l'institut Pere Bosch i Gimpera. La pacificació d'aquesta zona de Gràcia era una reivindicació de tota la comunitat educativa. "En aquesta zona els carrers són molt estrets i els cotxes baixen molt de pressa, hi ha hagut atropellaments, se't posen els pèls de punta", explica Pilar Bestué, directora del CEIP Montseny.

Ara el districte ha instal·lat passos elevats, ha repintat senyals i als passos de vianants ha marcat a terra la posada en marxa d'aquesta iniciativa. El nou camí escolar, que també té el suport d'una trentena de botigues amigues -comerços que s'ofereixen per assistir els escolars-, vol facilitar uns desplaçaments més segurs als tres centres educatius sota la premissa de recuperar l'espai públic per a la canalla. La col·laboració de tots els agents implicats, i especialment dels conductors, és essencial perquè funcioni.

Aquest projecte es va iniciar als països nòrdics als anys setanta, i a la capital catalana es va posar en marxa el 2002, destinat a escolars a partir de vuit anys. "Molts nens, a partir de tercer, venen sols perquè és un barri petit i els pares treballen", assenyala la màxima responsable del centre.

L'Eva Miranda encara no ha fet el pas. Té una filla de deu anys i un altre de sis, i és ella qui els porta i els recull. "L'escola no és lluny de casa, però no és un camí fàcil, el disseny del barri no afavoreix que hi vagin sols perquè els carrers són estrets, amb moltes pujades, i els cotxes han d'agafar velocitat". Tampoc no vol que la gran assumeixi tasques que, a parer seu, no li toquen: "No li vull donar la responsabilitat de portar el petit quan jo ho puc fer". De fet, només hi va sola quan el seu germà petit està malalt. "Aleshores envio algun WhatsApp a alguna mare perquè me la vigili i em confirmi que ha entrat a l'escola". Tot i admetre que "el que s'ha fet està bé" i que "les coses han millorat", l'Eva remarca que "hi ha molts obstacles, com les pujades, que no es poden canviar".

L'Elisenda Montoya, que és mare de dos bessons de quatre anys, considera que "ara els cotxes frenen més perquè veuen la inscripció del camí escolar a terra, i salta més a la vista". La directora del centre deixa clar que encara hi ha molta feina per fer: "S'han de posar semàfors davant de les dues escoles i ampliar voreres, perquè els carrers són tan estrets que no hi caben dues persones alhora, gairebé no hi pot passar ni un cotxet. S'haurien d'eliminar places d'aparcament, però tot i que el més important hauria de ser la seguretat, els veïns s'hi oposen".

Sols i en patinet

Al CEIP Vila Olímpica ja fa quatre anys que funciona el camí escolar, en coordinació amb catorze centres educatius més del Poblenou. Les dades avalen l'èxit de la iniciativa. Amb la voluntat de fer del camí escolar un projecte interdisciplinari, els nois i noies de sisè acaben d'elaborar un estudi a la classe de matemàtiques per saber quin transport utilitzen els alumnes per venir a l'escola. L'estudi conclou que dels 26 alumnes de quart, un 19% ja ho fan sols i en patinet i un 4% a peu sense els pares, tot i que l'opció majoritària segueix sent fer-ho a peu i amb els pares (35%). A cinquè, en canvi, la meitat dels escolars ja hi van sols, i a sisè vuit de cada deu. I en tots dos casos en patinet, mai caminant.

Aquestes xifres avalen que a mesura que passen cursos més famílies consideren que els seus fills ja no necessiten la seva vigilància i perceben el camí escolar com una ruta segura. La directora de l'escola, Teresa Serra, assegura que el projecte "té molta empenta a l'escola, a partir de quart ja utilitzen el camí escolar, que és quan es comença, i el nombre d'alumnes que vénen sols no deixa d'augmentar". El treball des de la base explica els bons resultats d'una iniciativa que impulsen l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, l'àrea de Seguretat, Prevenció i Mobilitat i els diferents districtes de la ciutat. "Els alumnes de tercer fan una volta amb agents de la Guàrdia Urbana, que els adverteixen de les cruïlles més perilloses i els donen pautes per moure's de manera segura".

Serra també destaca en l'èxit del programa que siguin l'única escola que permet l'accés en patinet. Moderar la velocitat quan van en patinet és un dels punts que forma part del Decàleg del Bon Ús del Camí Escolar que han repartit als alumnes, i que recomana "fixar punts de trobada" amb altres companys, vigilar amb els semàfors en taronja o portar roba reflectant. Com explica la directora, es tracta de "controlar els punts perillosos i conscienciar els nens".

Amb tot, Serra subratlla que els camins escolars necessiten manteniment: "Ens agradaria que l'Ajuntament repintés els indicadors de terra i que canviés alguns semàfors. I costa". Sigui com sigui, no té cap dubte a l'hora d'afirmar que és "una experiència molt positiva perquè els nens guanyen autonomia i els pares confiança". I no es tracta de cap iniciativa revolucionària: "És recuperar una cosa que ja fèiem de menuts, com és anar sols a l'escola", conclou.

Crear un camí escolar

L'impuls d'un camí escolar nou parteix de la mateixa escola o de l'AMPA, però perquè funcioni necessita l'aportació de tots els agents implicats tant en el disseny com en la implementació del projecte. La primera fase consisteix a fer un diagnòstic mitjançant una enquesta.

Aquest treball de camp desemboca en un informe de centre que serveix de referència per a les actuacions que caldrà portar a terme. A partir d'aquest informe es dissenya el projecte, el pla d'acció, els criteris tècnics i el pressupost disponible. Durant aquesta fase s'acorden les accions pedagògiques i de participació que es desenvoluparan durant el curs adreçades a l'alumnat, al professorat, als pares i mares i al barri. La implementació del camí escolar, que es fa sobre el trajecte més utilitzat, és la part final del projecte i té en compte les peculiaritats de cada centre.

Gerard Ardanuy, regidor d'Educació de Barcelona, posa èmfasi en la implantació i el creixement de camins escolars arreu de la ciutat: "N'hi ha a tots els districtes. A finals del 2012, 32 escoles gaudien de camí escolar i ara ja en són 44. L'objectiu és arribar a 60 al final de la legislatura". Davant d'aquest espectacular augment, el regidor sentencia que "els camins escolars són la punta de llança per millorar les polítiques educatives de barri, com els patis oberts o les aules de suport".