ESTHER ESCOLÁN

Farmaciola a punt. Imprescindible quan hi ha criatures

Si quan sortim amb la canalla, encara que sigui un simple cap de setmana, estem acostumats a carregar roba, joguines i mil i una coses que segurament ni arribarem a fer servir, hi ha un element que mai pot passar per alt a cap pare o mare a l'hora de marxar de viatge: la farmaciola.

Ara que passem més temps fora de casa, sortim amb la bici i anem a la platja i a la piscina més sovint, practiquem més esport, etc., hem d'estar preparats davant de qualsevol accident que pugui succeir o de qualsevol malaltia o dolor que aparegui. Al cap i a la fi, les criatures són imprevisibles!

En termes generals, cal que la farmaciola contingui tots aquells medicaments i elements que ens serveixin per actuar davant qualsevol tipus de ferida, picada, reacció al·lèrgica o cremada solar, que juntament amb els capítols de diarrees i intoxicacions alimentàries són els contratemps més freqüents entre la canalla en aquesta època de l'any (com heu pogut llegir al reportatge de portada).

Complet i al dia

Segons recomanen els professionals, cal emportar-se antitèrmics i analgèsics per a febres i dolors; alcohol per desinfectar ferides; derivats d'àrnica per a cops i hematomes; sèrum fisiològic, que ens servirà per curar ferides però també per als ulls en cas que ens hi entri alguna partícula i per al nas si apareixen els mocs; sobres de rehidratació oral per evitar deshidratació en capítols de diarrees i vòmits; repel·lent d'insectes i meduses per evitar picades i alguna pomada amb corticoides per evitar reaccions al·lèrgiques. Després, les eines indispensables per fer petites cures com són tiretes, esparadrap, benes, gases, tisores i pinces.

Les cremes hidratants i per al bolquer són obligades, igual que passa amb les cremes de protecció solar, que "per descomptat han d'incloure's a la bossa de passeig des que arrenca la primavera i passem més hores del dia exposats al sol", afirma la pediatra Sandra Rodríguez García.

Tots aquests medicaments han d'estar fora de l'abast dels petits i cal revisar-ne periòdicament la data de caducitat. "De tota manera, remeis més casolans, com l'aigua amb sabó per desinfectar ferides o uns glaçons de gel embolicats en un drap per als cops, són igualment acceptables", aclareix la pediatra.

Un últim apunt té a veure amb el termòmetre, que normalment esdevé el gran desconegut perquè "no cura" però és "totalment necessari a l'hora de comprovar la temperatura de la criatura i avaluar la gravetat del quadre que presenta".

Com actuem?

Quan patim qualsevol tipus de contratemps amb la canalla, generalment ens sol caure el món a sobre. El més important, com sempre, és mantenir la calma, un fet que també corrobora Francisco García, responsable del campus esportiu AE Campus Arrels: "És important no alterar-se, ja que el nen o nena està a les nostres mans i tot depèn d'una bona decisió i d'una bona actuació. D'aquesta manera, a més, ells també estaran més tranquils i tindrem la situació controlada".

A continuació, cal avaluar l'estat general de la criatura. D'aquesta manera decidirem amb més certesa si cal sortir volant cap al metge o si podem superar nosaltres mateixos la situació. "Si, tot i patir un episodi de febre, veiem que el nen juga i està animat, podem administrar-li un antitèrmic sense haver de sortir corrent; si, en canvi, veiem que el nen està arraconat sense ganes de res o la febre persisteix més de 48 hores, aleshores cal anar al metge", explica la doctora Rodríguez García. Passa el mateix amb els capítols de vòmits i diarrees. Si observem que el nen es mostra content, va tolerant el sèrum hidratant i la dieta, té la boca humida, etc., i el tema no dura més de tres dies, perfecte; en cas contrari, caldrà anar al metge. Tot és molt relatiu però, de tota manera, un factor en què la doctora Rodríguez García es mostra taxativa és l'edat de la criatura: "Si la criatura té menys de 12 mesos caldrà anar al metge abans que amb criatures més grans. Abans de l'any, els petits es deshidraten més fàcilment i les febres poden amagar infeccions". En cas de dubte, doncs, més val anar al metge.

Aquests protocols d'actuació estan hermèticament pautats en indrets on conflueixen un gran nombre de criatures, com és el cas de les colònies, els campus d'estiu o les acadèmies, entre d'altres. En aquest sentit, Francisco García explica que el primer que fan "és avaluar l'estat del nen". "Tots els nostres companys, com que tenen el títol de monitor, tenen nocions bàsiques de primers auxilis. A partir d'aquí, si el contratemps és més greu, o a la mínima que hi hagi qualsevol dubte de l'estat de l'infant, el traslladem a centres prèviament concertats i, a més, n'informem la família perquè tingui constància de què ha passat".

Amb el sol, poca broma

Tot i posseir grans beneficis per a l'organisme, el sol pot convertir-se en un dels nostres pitjors enemics si no prenem una sèrie de mesures preventives abans d'exposar-nos-hi. Aquestes mesures s'han de quadruplicar si parlem de les nostres criatures, ja que s'ha demostrat que l'acumulació de cremades solars al llarg dels anys, sobretot durant els primers anys de vida, és la causa més important de l'aparició de melanoma en l'edat adulta. Respecte a com cal protegir els nostres infants de la radiació solar, la doctora Montserrat Pérez, dermatòloga, apunta que la pell dels nens "és especialment sensible al sol i és molt important protegir-la aplicant una quantitat suficient de protector solar i renovant-lo cada dues hores, sobretot després de banyar-se, assecar-se o suar, i fer que beguin molta aigua durant l'exposició al sol". Importantíssim: s'han d'evitar les hores de sol més intens -de 12 a 16 hores-, així com una exposició directa i prolongada, i cal utilitzar para-sol, gorres i ulleres de sol.

Precisament aquests dos elements passen més desapercebuts i val a dir que són molt importants. Les gorres o mocadors "els protegeixen de l'exposició directa del sol i ajuden a evitar possibles insolacions" i, pel que fa als ulls, cal usar unes ulleres de sol que no deixin passar els raigs ultraviolats. I un últim apunt de la doctora Pérez, relacionat amb l'alimentació: "Una dieta rica en antioxidants, fruites i verdures sempre té efectes positius en la salut de la pell".

Triar la crema

A l'hora de triar una crema solar per als més petits, amb plenes garanties que protegirà la seva pell correctament, la doctora Montserrat Pérez recomana "una crema formulada sense colorants, ni conservants, ni perfums, perquè així evitem les reaccions al·lèrgiques, i que sigui resistent a l'aigua". El factor de protecció, que ens indica l'augment de temps que la pell pot estar exposada al sol sense patir-ne els seus efectes nocius, és molt important que se situï entre el 30 i el 50, amb preferència per al 50. No només cal fixar-se en el factor de protecció: "Ens hem d'assegurar, mitjançant una correcta lectura de l'etiqueta o preguntant al metge o farmacèutic, que hi hagi una protecció correcta dels raigs UV-A i UV-B, així com també de l'infraroig A (IR-A)", explica la doctora Pérez.

Si malgrat totes les prevencions, malauradament, la criatura se'ns crema, haurem de calmar la pell i hidratar-la en profunditat, utilitzant cremes amb àcids grassos essencials Omega 3. No obstant, fins que la pell estigui totalment recuperada, caldrà evitar que les criatures tornin a exposar-se al sol.