XAVIER TEDÓ

Farem maletes. Marxar fora per estudiar

Cada cop són més els alumnes que opten per fer la carrera lluny de Catalunya i fins i tot hi ha centres amb una llarga tradició a promoure la mobilitat dels seus estudiants

Farem maletes Marxar fora per estudiar / FOTO: FRANCESC MELCION Zoom

Parlant la gent s’entén. Aquesta és la filosofia de l’Eva Vila, que des de ben petita ha tingut clar que volia ser diplomàtica perquè “no es repeteixin alguns dels capítols més tristos de la història de la humanitat”. Ara, amb 17 anys i cursant segon de batxillerat, té a tocar aquest somni. Un somni que farà realitat lluny del nostre país perquè ha decidit cursar estudis de relacions internacionals i francès en una universitat de fora.

Ha fet la sol·licitud d’accés a cinc universitats diferents i totes l’hi han acceptat: “Envies el currículum i les notes que els professors creuen que trauràs aquest curs i els responsables d’admissions d’aquestes universitats ho valoren”. Amb el vistiplau de les cinc facultats, ara n’ha de triar dues: “La meva primera opció és la Royal Holloway de Londres perquè el sistema d’estudis és molt bo i el departament de relacions internacionals és molt potent. I fan teatre musical com a activitat extraescolar, que m’apassiona”.

Vila reconeix que s’ha plantejat estudiar aquí, però al final s’ha decantat per marxar. “Vull fer un màster de diplomàcia i m’exigeixen un nivell molt alt de francès per fer feines de traducció, i a Barcelona no podria assolir-lo. Faré tres anys de carrera a Anglaterra i un a França per perfeccionar aquest idioma”. La família li dóna suport. “Ho veuen molt bé, consideren que és una bona oportunitat que m’aportarà experiència internacional i que m’obrirà portes”, remarca la jove estudiant, que assenyala que “un 88% dels que acaben la carrera allà obtenen feina”.

El cost econòmic de l’operació és assumible: “Només m’hauran de pagar l’estada. El govern anglès et deixa els diners per fer la carrera i els has de retornar amb un interès baix quan comences a treballar”. El seu no és un cas únic: “La majoria dels que estudiem a la British School of Barcelona marxem a estudiar fora; l’excepció són els que es queden”.

També farà les maletes a l’estiu el Yannick Sztamfater, que estudia al mateix centre: “La meva família viu a Màlaga i ara m’he traslladat jo sol a Barcelona i, per tant, ja s’han fet a la idea que estaré uns anys lluny de casa”. Vol estudiar astrofísica en alguna universitat del Regne Unit amb l’objectiu de treballar en un futur a l’Agència Espacial Europea. Els beneficis d’estudiar fora, a parer seu, són que et permet “conèixer altres cultures i fer amistat amb gent d’arreu del món, tenir una mirada àmplia practicant altres idiomes”. Els ajuts que ofereixen les universitats angleses també conviden a marxar. “Totes les facultats costen unes 9.000 lliures a l’any, però el pagament es pot fer després d’estudiar i això juga a favor”, sosté aquest alumne, que va néixer a l’Argentina però que va marxar a Andalusia quan era un nen.

Més opcions de futur

L’Olga Troyano fa només uns mesos que està estudiant dret a Londres. Se n’hi va anar com un procés natural de la seva formació: “Anant a una escola anglesa des de petita, continuar els meus estudis a Anglaterra entrava dins de la lògica”. La crisi que es viu a tot l’Estat també hi ha contribuït: “Estudiar fora em facilitarà trobar feina en el futur”.

Els avantatges de fer la carrera en un altre país, segons ella, són les amistats que fas: “Et sorprendries de la quantitat de gent com tu que hi ha que no parlen el teu idioma ni comparteixen la teva cultura”. La principal diferència entre estudiar aquí o a fora és el sistema educatiu. “En algunes carreres, com dret, la disciplina és crucial perquè només tenim tres hores de classe al dia i la resta de temari l’has d’estudiar pel teu compte. I no és fàcil posar-s’hi en una ciutat on tens tantes coses per fer!”

Ara bé, també hi ha inconvenients: “Les primeres setmanes vivint fora són les més dures perquè tot és nou i diferent; intimida al principi, però en haver-hi tants estudiants en la mateixa situació al final tothom acaba fent pinya”. Trobar un grup de gent amb qui et sentis a gust és la clau de tot plegat, encara que les universitats porten a terme programes per afavorir la integració dels estudiants estrangers i els estudiants munten les seves pròpies societats. No sap si tornarà a treballar a Barcelona: “Un cop acabi la carrera hauré de quedar-me a Londres a treballar per pagar els estudis, però després m’agradaria tornar. Dependrà del panorama econòmic”. Sigui com sigui, Troyano deixa clar que a Anglaterra “si ets bo i t’esforces, la recompensa paga molt la pena”.

Per afavorir aquesta mobilitat, la British School of Barcelona organitza des de fa sis anys la Fira d’Universitats Europees, que és oberta a estudiants de 16 a 18 anys de tota la demarcació de Barcelona i que permet a l’alumnat i a les seves famílies conèixer els responsables d’admissions d’universitats d’arreu del món, especialment del Regne Unit, per decidir on prosseguir els estudis. Amanda Hughes, directora de la Fira, assenyala: “Fa sis anys que organitzem aquesta fira perquè ens vam adonar que no hi havia fires locals que orientessin els estudiants”.

Tot i que en aquesta fira hi participen universitats privades d’Espanya, Anglaterra i altres països europeus, també celebren una altra fira amb universitats públiques britàniques i organitzen visites in situ a aquestes facultats perquè fills i pares tinguin informació de primera mà. Els processos d’admissió a les universitats angleses són bastant semblants als d’aquí: “Les sol·licituds s’envien per correu electrònic i els estudiants escullen diferents universitats per acabar seleccionant-ne una com aquí, la principal diferència és que al Regne Unit s’ha de fer abans del 15 de gener mentre que aquí hi ha temps fins a finals de juny”.

La directora de secundària de la British School of Barcelona revela que les destinacions han anat canviant els últims anys: “Les habilitats amb els idiomes dels nostres estudiants els obren tantes portes que poden escollir estudiar en qualsevol continent”. Cada cop hi ha més estudiants que opten per fer la carrera en un país i el màster en un altre. Els beneficis d’aquesta experiència, segons ella, són múltiples: “Es tornen més independents i flexibles perquè han d’aprendre a adaptar-se a noves cultures i diferents formes de vida”.

Més ajuts

La crisi no disminueix el nombre d’alumnes que marxen fora: “Els estudiants són conscients que al Regne Unit poden obtenir préstecs per finançar les seves carreres o beques com si fossin residents al país que els ajudaran a reduir les despeses que comporta estudiar fora”. En aquest sentit, Hughes afirma que hi ha una gran varietat de beques que varien en funció del país, la universitat i curs o carrera escollida: “Sovint tenen estrictes requisits d’acceptació i dates límit de sol·licitud, de manera que els estudiants han d’informar-se bé de les opcions existents. Nosaltres els facilitem cartes de referència perquè es puguin beneficiar d’aquestes reduccions”.

Una realitat que contrasta amb els pocs ajuts que concedeix el govern català a l’hora de treure’s una carrera al nostre país. Només dues de cada deu universitaris ofereixen d’algun tipus de beca per cursar els seus estudis. A més, com remarca un estudi recent de l’Observatori del Sistema Universitari, Espanya no disposa ni de deduccions de l’IRPF ni de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat, quan a la majoria d’estats europeus sí que compensen aquest esforç.

Aquest mateix treball també exposa que Catalunya és el sisè país europeu amb les taxes universitàries més altes, només per darrere d’Anglaterra, Irlanda, Eslovènia, Hongria i Letònia, però amb l’inconvenient afegit que aquí el preu també varia en funció del rendiment acadèmic. Per acabar-ho d’adobar, l’Observatori conclou que a Catalunya el preu màxim d’un curs de màster és un 44% més car que el màxim d’un curs de grau amb un preu mínim de 2.500 euros.

Davant l’augment de les taxes universitàries a casa nostra, de les poques opcions de trobar feina un cop acabin la carrera i del prestigi que tenen les universitats europees, cada cop més estudiants catalans opten per fer els estudis superiors lluny de Catalunya. No només aquells que van a escoles internacionals com la British School, on ja existeix una llarga tradició a marxar fora a estudiar. Això explica, a tall d’exemple, que el nombre d’estudiants de l’Estat que estudien a universitats franceses hagi crescut un 30% els últims tres anys. Les convalidacions del pla de Bolonya i un domini més alt d’idiomes juga un paper clau en aquest desembarcament d’universitaris catalans a facultats d’arreu d’Europa.