R. VERDUGO / J. QUINTERO

Tijuana hace teatro: "FIET ofereix una oportunitat única"

Tijuana fa teatre. I Vilafranca també. En Ramón i en Jesús varen descobrir fa un any la Fiet. I varen partir cap a ca seva amb una idea clara al cap: tornar. Enguany presenten ‘Aeropuertático’, una de les estrenes de la fira.

Hi ha prop de 10.000 quilòmetres de distància entre Vilafranca i Tijuana... Com heu arribat fins aquí?

Fa un parell d’anys, en un festival a Gal·les, vàrem conèixer n’Àngela. Aquella era la nostra primera trobada en l’àmbit internacional i ella es va convertir en la nostra “padrina mallorquina”. Allà vàrem començar les gestions per poder venir a la Fiet i per saber com era, de veritat, allò que explicat “sonava” tan bé. Volíem compartir algunes coses de la feina que feim a Tijuana i, sobretot, ser espectadors d’aquesta gran selecció de propostes que fan a la fira. Això va ser el que vàrem fer l’any passat; enguany tornam per presentar a Europa el nostre darrer espectacle.

Si en uns dies recorreu de nou tots aquests quilòmetres, és que l’experiència de l’any passat va anar bé!

Descobrírem un món poc explorat per nosaltres, en molts sentits. Primer vàrem descobrir Vilafranca i la seva gent. Estam realment sorpresos perquè l’organització de la fira rep el suport de molta gent. L’any passat ens van allotjar i vàrem conviure amb una meravellosa família que, d’alguna manera, reflectia l’hospitalitat, la confiança i l’amabilitat que cada dia trobàrem. A més, per descomptat, l’experiència fou molt enriquidora: vàrem poder veure 28 propostes a l’escena, vàrem poder debatre i conversar amb creadors, programadors, distribuïdors i gestors.

A més de crear i actuar, treballau en aspectes com la formació de públics. La Fiet, a part del vessant professional, es bolca a aconseguir que els espectacles s’omplin.

Oferiu una possibilitat única! Veure treballs d’altres latituds i conèixer altres formes i punts de vista. Proposau coses noves, convidau, fins i tot transformau el públic de la vostra comunitat. Això no només suma en quantitat, que és important, sinó també en qualitat i experiències, que els joves van adquirint durant els anys i quan es posen en contacte amb projectes tan diversos.

I així omplirem d’adults teatres i auditoris.

És clar! El problema d’invertir només en infraestructura per a la cultura és que es deixa de banda el foment d’allò que hauria de donar vida, justament, a les infraestructures. I és el treball creador el motor que transforma i dóna vida als espais culturals. Tan important és el suport de la infraestructura com el de la creació i, per descomptat, la difusió, el mitjà perquè el públic pugui conèixer l’oferta existent.

A la fira arribaran espectacles en diferents idiomes. Pot ser universal una obra? Els infants veuen el món d’una manera semblant, tot i viure en continents diferents?

Sí, definitivament. Hi ha obres que segueixen uns llenguatges escènics i unes temàtiques que són universals, temes i formes que els infants i els joves poden apreciar de manera similar, independentment del context. No obstant això, cal reconèixer quan un treball escènic està pensat o és desenvolupat en contextos específics, ja que probablement la qualitat de recepció haurà de variar si es presenta en un lloc diferent, sense referents coneguts.

Abans heu contat que l’any passat us havíeu allotjat a casa d’una família de Vilafranca. Ho repetireu? Què us sembla el suport que el poble brinda a la fira?

Meravellós i sorprenent! És una de les coses més interessants i més emotives de la Fira de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears. Per nosaltres va ser molt sorprenent, aquesta experiència; en aquests temps d’individualisme i intolerància arreu del món, qui obre les portes a un desconegut per compartir no només casa seva, sinó la seva família, les seves dinàmiques i la seva confiança? Només la gent de Vilafranca de Bonany. A més a més, el suport del poble genera un clima de companyonia entre tots els participants i et fa sentir com a part d’una família temporal que comparteix uns dies fora de casa.