“Experiència i no explicacions”

Lali de Ferrater és emprenedora i mare del Bernat i el Gabriel, que estan a punt de fer 6 i 2 anys. Després de dedicar-se a la comunicació, ha obert La Llum de la Vila, un espai de jocs i tallers pensat per a pares i fills de 0 a 6 anys. El trobareu a la Vila Olímpica i a www.lallumdelavila.com

No em van educar per ser mare. Van educar-me per ser bona estudiant i una bona treballadora vuit hores al dia en un despatx. I quan vaig tenir els fills vaig entendre que em faltava un desenvolupament important. A partir d’aquí vaig intentar recuperar una part meva que s’havia perdut, que volia fer sortir.

Bé deus recordar com et van educar.

Vaig quedar òrfena de mare als onze anys, i era la petita i l’única nena en una família de set germans. Recordo que quan em va venir la regla, el pare em va regalar un rellotge. Moltes gràcies. Però jo no entenia res. He hagut d’anar-me fent el camí jo mateixa.

Sis germans i ara dos fills, tot nois.

Amb els amics, quan ens reunim homes i dones, i elles se’n van de compres i ells a fer una cervesa, jo sempre prefereixo anar a fer una cervesa. M’ho passo millor així. Però amb els fills em vaig adonar que tenia una part femenina amagada. No tinc filles i no sé com és fer de mare a una nena, però l’energia masculina és diferent. En ser mare, aquesta part femenina meva va aflorar.

Carai.

Era una part que em va sorprendre perquè moltes coses no les vaig poder aprendre de la meva mare. Mira, diràs que és una ximpleria, però des que vaig parir que fins i tot em veig més maca.

Cap ximpleria. Has sigut mare dos cops. ¿Ha sigut gaire diferent el primer del segon?

El primer fill, el Bernat, ens va demanar molta atenció. Potser per això es porten quatre anys amb el petit. Un dels motius per tenir un altre fill és que el Bernat sempre volia més de tot, en qualsevol aspecte. I creia que necessitava amb urgència un germanet, que això l’ajudaria a aprendre que hi havia uns límits.

I va funcionar?

El xoc per a ell va ser considerable i el tema de la gelosia va ser complicat, especialment el primer any. A la nit li van sortir totes les pors i reclamava la nostra atenció contínuament. Es va tornar a fer petit. Però ara estan molt bé tots dos.

Com els fas de mare?

Em baso sobretot en l’experiència. “Mira, fill, si no et vols posar l’abric marxem a l’escola sense abric, en ple hivern”. Trobo que és millor una sola experiència que moltes explicacions. Un altre dia, també per una discussió sobre la roba, el Bernat es va acabar vestint a la terrassa. “¿Vols provar què és el fred? Doncs, apa, prova-ho”.

Deunidó.

Els errors que vam cometre amb el primer, amb el segon no els hem arribat a cometre perquè són molt diferents. La família és diferent. No sóc conscient d’haver canviat la manera d’educar, però sí que em sento més tranquil·la. Ara no faig tant cas del que et diuen els altres. Amb el gran anàvem sovint al pediatre, mentre que amb el petit anem a les revisions que toquen i encara trobo que són massa. I quan només té febre l’abraço i ja està.

Què més has après?

Amb la colla d’amics, al començament, vaig intentar fer com sempre. Un dia, amb el Bernat molt petitó, vam quedar amb la colla per fer una cervesa, però plovia i no em sentia a gust. Al final me’n vaig anar a casa, plorant. Encara no valorava el fet de tenir el fill i vaig entendre que si realment volia estar amb ell, el que havia de fer és això, estar amb ell. Les següents cerveses amb la colla ja les vam fer a la terrassa de casa.

Bona solució.

Quan no tens fills i et vols divertir, sempre estàs fent coses, anant al cine, al teatre... Fent, fent, fent. En canvi, quan tens fills, veus que no cal fer cinquanta mil històries diferents. Un fill només vol que estiguis per ell i tu te’l miraries tota la tarda. Amb la seva companyia en tens prou. Això un nen t’ho dóna cada minut.