PALOMA ARENÓS

Etiquetes perilloses

La publicitat de productes alimentaris infantils fa servir estratègies per atrapar nous consumidors

Sobre què informen i què deixen d'explicar les etiquetes de l'alimentació infantil i l'adreçada al consum familiar? Com influeixen les estratègies publicitàries i de màrqueting en la salut dels més petits? És sa el que li dono per menjar al meu fill? Tenen relació amb l'augment del sobrepès i de l'obesitat infantil?

Són preguntes que més d'un pare o mare s'ha fet en alguna ocasió a l'hora d'omplir el cistell de la compra. Segons un estudi de la Fundació Thao presentat al maig i basat en una mostra de més de 20.660 menors, a l'Estat un 28,3% de nens d'entre 3 i 12 anys -gairebé 3 de cada 10- tenen excés de pes. Desglossat, un 7,1% pateixen obesitat i un 21,2% sobrepès, una xifra persistent que es manté en els últims anys i que, segons l'OMS, augmentarà en el futur immediat. Són xifres que ens acosten, cada vegada més, als Estats Units, el país paradigma de l'obesitat i del menjar porqueria.

El doctor Javier Aranceta, president de l'Associació Espanyola de Nutrició Comunitària, confirma que la relació entre la publicitat de productes alimentaris i la salut infantil "és un tema de molta rellevància". "S'ha avançat molt en la regulació publicitària, però encara hi ha molta tolerància amb la publicitat d'aliments d'alt contingut calòric, alta densitat energètica i escàs valor nutricional", explica. L'expert subratlla que "l'OMS ja ha implicat les estratègies agressives de màrqueting i publicitat d'aliments i begudes com a probable factor causal relacionat amb l'obesitat infantil".

L'exposició al màrqueting i la publicitat d'aliments i begudes també és, segons Aranceta, un dels factors ambientals que hi pot haver darrere de l'obesitat infantil: "Diversos estudis han trobat una associació entre el temps dedicat a veure televisió i més consum d'aliments i begudes rics en greixos, sal i sucres. Per tant, un perfil de la dieta menys saludable".

Combatre els greixos

Des de l'OMS s'exposa que tant la publicitat com altres formes de màrqueting d'aliments i begudes adreçades als nens "promouen, sobretot, productes rics en greixos, sucre o sal". Les tècniques de màrqueting inclouen patrocinis, utilització de personatges famosos, mascotes, regals, joguines i promocions adreçades als nens, així com missatges de correu electrònic i de text al mòbil, xarxes socials i activitats filantròpiques vinculades amb la promoció d'una marca.

En el seu article Obesitat infantil: nous hàbits alimentaris i nous riscos per a la salut , Aranceta apunta la importància d'altres aspectes ambientals, com l'activitat física i el sedentarisme o el baix consum de fruites i verdures. En aquest sentit, planteja una reflexió de futur: "Si de manera reglada s'augmentés la participació de la població infantil en les activitats físiques, potser hauríem de donar menys importància al consum d'algun d'aquests aliments".

Excés de sucres

Àngel Perera, naturòpata i director del centre de salut Biosfera (www.biosfera.cat), adverteix: "La publicitat dels aliments infantils no té l'objectiu d'alimentar, sinó de fer que els fabricants facin diners. Habitualment, van associats a una joguina o una promoció", lamenta. "Com que, cada vegada més, els aliments- excepte els certificats amb producció ecològica o artesans-, tant frescos com processats, no tenen gust, se'ls afegeixen potenciadors de sabor com el glutamat monosòdic o diferents edulcorants -com l'aspartam- que enganxen i creen addicció", subratlla. "Hi ha un consum excessiu de sucres i farines refinades, refrescos i sucs industrials, aliments precuinats i processats que acidifiquen el cos", diu. "El PH de la sang, l'índex que mesura la seva acidesa o alcalinitat en una escala del 0 al 14, ha d'estar al 7 en un cos sa. Però els mals hàbits alimentaris de què parlava, juntament amb l'estrès i la contaminació ambiental acidifiquen el cos i alteren el PH. La sang reacciona i, per reequilibrar les constants vitals, roba nutrients com la calç i el ferro de la resta dels òrgans per compensar el desequilibri", descriu Perera.

"Una persona amb un cos acidificat pot patir, de manera constant, cansament, mals de cap, problemes digestius, osteoporosi... I també és un caldo de cultiu de bacteris, fongs i tumoracions. La ciència sap des de fa molts anys que un cos alcalí no pateix càncer, mentre que un d'àcid sí. De manera urgent, cal revisar l'alimentació que donem als nostres fills i fugir dels refrescos ensucrats que disparen l'índex glucèmic, la brioixeria industrial i, evidentment, de tot el menjar ràpid", aconsella.

Vistos tots aquests advertiments, Perera té clar com ha de ser el menú ideal per a les criatures: "Ha d'incloure ingredients integrals, amb molta varietat, especialment de vegetals, llegums, fruita i fruita seca, un alt percentatge de cru i, sempre que es pugui, amb aliments ecològics, de temporada i de proximitat", conclou.

Regulació publicitària

Protegir la infància i l'adolescència davant la informació que apareix als mitjans de comunicació, i que pot resultar perjudicial per al seu desenvolupament físic i cognitiu, és una obligació de les administracions públiques. Per això, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), en la seva instrucció sobre protecció de la infància i l'adolescència 296/2007, ja estableix la prohibició de la publicitat i la televenda de productes alimentaris adreçats a menors en les franges considerades de consum infantil -els anomenats contenidors infantils- sempre que promoguin hàbits d'alimentació o estils de vida que siguin poc saludables.

El ministeri de Sanitat i Consum, per la seva banda, el 2005 va concloure que els mitjans de comunicació i la publicitat són capaços de contribuir a eradicar o almenys disminuir la plaga de l'obesitat infantil, ja que són mecanismes de socialització fonamentals. Ho va fer en el marc de NAOS (Estratègia per a la Nutrició, l'Activitat Física i la Prevenció de l'Obesitat), tot i que, segons denuncia un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid que analitza quatre cadenes televisives, diu que "se salten la norma i anuncien aliments amb poc valor nutricional en horari infantil protegit". La feina és, doncs, seguir vetllant.