TRINITAT GILBERT

Estudiem per aprendre o per aprovar? Es pot saber qui ho fa per aprovar i qui per aprendre?

Aprendre implica estratègies de tot tipus, que es poden seguir pel plaer d’aprendre per aprendre però també per aconseguir l’aprovat. Ara bé, les notes, aprovar, també poden convertir-se en un estímul del fet d’estudiar

Estudiem per aprendre o per aprovar?  Es pot saber qui ho fa per aprovar i qui per aprendre? Zoom

És un debat etern. ¿Els alumnes estudien per aprendre o per aprovar les assignatures i aconseguir un títol? Diguem-ho sense embuts. “D’estudiar, s’estudia poc. Almenys si és que prenem el significat amb el sentit d’una voluntat simple de saber només pel fet de saber”, opina el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats. A més, “socialment, hem pervertit el concepte d’estudiar, perquè l’hem mercantilitzat: estudiem per aconseguir alguna cosa; estudiem per aprovar; estudiem per obtenir un títol; estudiem per superar la selectivitat”. “Per aquest motiu -afegeix-, estudiem malament, perquè vinculem l’estudi a un resultat mesurable”.

Per abonar aquesta teoria, el professor de pedagogia de la UB subratlla que la paraula estudiant ha caigut en desús i, en canvi, utilitzem més les paraules alumne o alumnat. “Si mirem l’etimologia, alumne vol dir alimentat i dona una sensació d’actuació passiva: el que rep aliment perquè algú n’hi proporciona. Això porta a pensar que tampoc l’alumne ha d’estudiar, sinó que ha de rebre el coneixement d’algú que l’hi dona des de fora. Si el que se li dona és suficient per aprovar, li resultarà útil. Si no, no. Per això, quan passa de 5 aprova l’alumne i si no arriba a 5 és el professor que l’ha suspès”, explica el professor de la UB.

Dit això, què vol dir aprendre? “Vol dir llegir, fer comprensions de textos, síntesi d’idees, exposició i debat amb companys, elaboració d’un text escrit o visual”. És a dir, “estudiar implica l’encadenament de diverses estratègies, no sempre individuals ni tampoc no sempre escrites, sinó també col·lectives i orals, digitals i visuals”.

El professor de pedagogia de la UB fa una diferència entre els diversos tipus d’alumnes. A la universitat, sobretot els primers anys de grau, “un gran percentatge d’alumnes estudien, o segueixen les activitats docents, per aprendre”. Així doncs, durant els primers anys “és ben vigent la voluntat de conèixer el camp de coneixement professional en el qual s’acaben d’iniciar”. A mesura que van avançant cursos, “aquella il·lusió inicial es perd i s’estudia principalment per aprovar perquè opinen que el saber és secundari, i ja no és prioritari”. I afegeix un detall: “En cursos més alts augmenta el percentatge de plagis o d’estudiants que s’aprofiten dels treballs en grup, i més encara de gent que copia treballs o que intenta fer-ho en exàmens”.

Ara bé, què passa quan l’alumne ha estudiat per aprendre i no ha aprovat? “Llavors el problema el té el professor amb el sistema d’avaluació que ha triat: si un estudiant brillant suspèn, alguna cosa no funciona en l’avaluació. El docent també falla”, opina Enric Prats.

QUÈ I PER A QUÈ

Per la seva banda, la pedagoga Roser Batlle centra el debat en un altre pla: “Per a mi, la pregunta clau és més aviat què cal aprendre i per a què”. I en segon pla, la pregunta cabdal és si l’avaluació és important o és una nosa. A l’hora de buscar-ne les respostes, fa una comparació amb l’àmbit dels esports: “Si pensem en una persona que vol estar en forma i per aquest motiu principal fa esport, per exemple córrer, ¿és bo per a aquesta persona inscriure’s a curses i anar millorant la marca? Crec que molts coincidiríem que efectivament ho és si es reuneixen tres condicions: si les curses actuen com a estímul per mantenir l’entrenament, si la persona no s’obsessiona amb els resultats i si no li generen una competitivitat malaltissa amb altres persones.

LES NOTES

Un cop explicat l’exemple, la pedagoga Roser Batlle passa a les notes, el mètode d’avaluació del sistema educatiu. “A més de donar-hi la importància que tenen, poden ser un recurs vàlid per mantenir una certa tensió necessària cap a l’estudi. I també poden considerar-se un entrenament a l’hora d’acceptar la frustració, perquè les notes a vegades donen sorpreses desagradables si es té un mal dia, si no se saben unes preguntes concretes o pel motiu que sigui”, assenyala Batlle. De fet, la pedagoga sosté que “unes males notes no desqualifiquen globalment ningú, perquè tots coneixem persones que han tingut males notes quan anaven a escola i després han sigut ciutadans exemplars”.

En resum: “Primer, estudiar per aprendre, i segon, aprendre també a entendre les notes com a estímuls interessants abans de rebutjar-les per sistema”.

Segons el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats:

Els estudiants que estudien per aprovar són estratègics: optimitzen esforços per treure’n el màxim rendiment. Un detall que ho il·lustra: l’estudiant que el primer dia de classe vol saber com serà l’avaluació.

La diferència també es percep en una classe dita “magistral”. Els estudiants que estudien per aprendre fan intervencions a classe diferents dels que ho fan per aprovar. Els que ho fan per aprendre aprofundeixen en el contingut que s’està treballant. Els que ho fan per aprovar et demanen que repeteixis una frase que acabes de dir per escriure-la igual el dia de l’examen.